I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emparar-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emparar-se. Mostrar tots els missatges
07 de novembre 2013
La Terra
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
arrels,
colpejar,
emparar-se,
llum,
persones,
poesia breu,
Rafart [Susanna 1962-],
respirar,
rius,
salzes,
terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)