 |
Una serra com l'espina dorsal d'un gegant
de terra, com un ball de muntanyes solidàries
que s'agafen de la mà i riuen el contacte.
Un camí elevat. Unes finestres altes.
Mare: vull anar a la muntanya a collir el romaní,
a collir el silenci que creix dels meus llavis.
No cal que parles. Escolta. Escolta l'aire.
Vicent Penya. Desig de terra, 1998
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ontinyent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ontinyent. Mostrar tots els missatges
21 de març 2015
12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)