Res de mi no temeu, oh, dolça amiga! No torbaré del vostre cor la pau: el pas dels anys el foc d'amor mitiga i l'enamorament ja no m'escau. Jo admiraré vostra gentil figura; vós, els meus versos sobris i acurats, i, enmig de versos i literatura, jo us callaré mos somnis soterrats. I per si mai reviscolés la pira i us n'arribés tan sols una guspira -car, vell i tot, mon cor encara bat- sigueu per mi, discreta i noble dama, no el foc que atia la primera flama, sinó la pluja que, amatent, l'abat. Joan Arús. Obra poètica, v. II (1937-1982), 1991 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Knorkator (Grup musical). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Knorkator (Grup musical). Mostrar tots els missatges
25 de juliol 2012
L'amistat
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
Knorkator (Grup musical),
pluja,
poesia amistosa,
vellesa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)