Res de mi no temeu, oh, dolça amiga! No torbaré del vostre cor la pau: el pas dels anys el foc d'amor mitiga i l'enamorament ja no m'escau. Jo admiraré vostra gentil figura; vós, els meus versos sobris i acurats, i, enmig de versos i literatura, jo us callaré mos somnis soterrats. I per si mai reviscolés la pira i us n'arribés tan sols una guspira -car, vell i tot, mon cor encara bat- sigueu per mi, discreta i noble dama, no el foc que atia la primera flama, sinó la pluja que, amatent, l'abat. Joan Arús. Obra poètica, v. II (1937-1982), 1991 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
25 de juliol 2012
L'amistat
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
Knorkator (Grup musical),
pluja,
poesia amistosa,
vellesa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada