Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i passió.
Maria Antònia Salvà. Poemas = Poemes. 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada