Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceguesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ceguesa. Mostrar tots els missatges

24 de març 2019

L'iris del Déu cec

A l'escletxa del voral s'hi remou un gest
que aixeca pols. La pols que neix de sota terra.
Els morts són qui la generen: obren
les boques en un intent de ser fàbrica d'oxigen.

Cal viure entre el verb i l'acció,

entre el misteri latent i el pa a la taula.

Aprendre a tenir una nova mirada.

Fer-la servir en bon ús.

Anticipar-se.




Anna Gual. Símbol 47. 2015

Epíleg: Esteve Plantada

26 de maig 2013

Posta de sol

...revela, puces que les troben just quan ho fa la llum,
                         desenterrant-les amb
                         ombra, i resplendor a cada
                         cresta, i
l'aigua traspuant a través de la fenedura més interna de
                         les petjades,
i quan tanco els ulls ara no soc com una persona cega
                         que camina cap al sol que baixa
l'aigua sorollosa a la meva dreta,
                         sinó una persona que veu
amb els ulls clucs
                           i que posa els peus
                           l'un rere l'altre
                           sobre la terra.


Fragment final.


Jorie Graham, dins,

XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
 
Poema traduït per Dolors Udina.