«com ell, jo vull florir,
baldament per morir.»
JACINT VERDAGUER
Ara que callen les veus dels burcanys
i s'apregonen al cor del repòs,
cendra de llum són les absents ametlles
com el polsim de canyella a la nit.
Ara que canten les postes dels corcs
i s'arrepleguen els sons encerats,
pèpits lluïts són les clovelles tèrboles
amb regalims corferits de reïna.
Ara que tot és una tanca eixuta
per l'esmolada falç dels intervals,
fins que la pedra escrita m'interpreti,
drupes eixutes, ametllons d'estiu,
capolls de seda, diamants en brut,
jo us floriré dins el pit el que us manqui.
Guillem Benejam. Fondària. 2021
Epíleg: Margarita Ballester
Il·lustracions: Carmen de los Llanos
