Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de juliol de 2016

Després de la tempesta

Le paradis, à n'en pas douter, n'est qu'une immense bibliothèque / Gaston Bachelard (la frase és en un cartell de la Bibliothèque Uni Mail de la Universitat de Ginebra per Teresa Grau Ros
Oh casal claríssim!
Qui t'ha iluminat?
L'auri sol puríssim
de la llibertat.

(Fragment)




Antoni Rovira i Virgili, dins,

Llibertat! 50 poemes de revolta, 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez




Descobrir la bellesa

La Petite Reine: detall de la façana (Ginebra) per Teresa Grau Ros
Descobrir la bellesa i aconseguir la saviesa de la senzillesa.




2

Defying gravity per Marina del Castell a Flickr
polsim, polsim, pètal de la rosella,
bé que es desfà, ala de papallona,
del límit neix l'extens vol de la música


Edat de fang



Vicent Andrés Estellés. Mare de terra, 1992

26 de juliol de 2016

GRÀCIES

Gràcies
per ser un pont
creuant l'abisme.
Per ser vent fresc
quan fa calor.
Per ser un estel
en la nit fosca.

Gràcies

per fer de pluja
en temps eixorc.
Per posar molsa
al pas dels dies.
Per ser el timó
del meu vaixell.

Gràcies

per ser el meu far
en temps de boira.
Donar cadenes
en port de neu.
Obrir un túnel
als impossibles.

Gràcies

per ser fidel
als sentiments.
Per ser arrel
del mateix arbre.
Per donar saba
en els seus fruits.


Assumpta Forcada. Fotosíntesi, 2004

24 de juliol de 2016

Bescoll

Dic del bescoll
una vall en repòs, planter assaonat
de cereal fructífer, bardissa, o dic.

Horitzontal,
com un marge, una fita en un bancal;
escullera el bescoll on s'amansa la mar
quan dos cossos recalen i dues soledats
en paral·lel, tan buides com les corfes
despreses dels crustacis.

Tèbia és la pau dels cossos en silenci.
Tebi el silenci compartit dels feliços.



Maria Josep Escrivà. Serena barca, 2016

UPF: inicis

21-06-1990

M'han trucat de la Universitat Pompeu Fabra.
Telefono i quedem abans de les 19:00h per una
entrevista. La Mercè C. em diu que sí, que he
de començar el dia 1 de juliol i sense vacances...
Les persones que ja hi treballen, em donen la benvinguda.

26-06-1990

Avui a mig matí ha trucat la Montserrat E. al Servei
de catalogació de la UB i m'ha dit el que havia de dir
a la feina: que havia estat seleccionada per treballar
a la quarta universitat i que m'ho havia dit la Cap de
selecció de personal.

M'he posat força nerviosa però ho he fet...
Només hi he treballat 8 dies.

01-07-1990

Aquest dilluns el veig com l'inici d'una nova etapa.
Començaré a la Universitat Pompeu Fabra on hi
vull treballar força anys.... Aprofitaré aquest mes
per concentrar-me en la feina i fer-la el millor possible.

02-07-1990

Ens expliquen la situació de la Pompeu Fabra i les
previsions de cara al futur. El Servei de catalogació
és en una habitació del pis del carrer Gran de Gràcia,
núm. 13, 3r 2a. La primera seu de la Universitat.
La Cap és la Montserrat E. i som la Teresa, l'Anna,
el Roger, el Cristobal i jo. No estem comfortablement
instal·lats però hi ha il·lusió.

12-07-1990

Treballem de 8:00 a 14:30h. Encara cataloguem amb
formulari perquè tenim problemes amb el VTLS, el
sistema informàtic que han comprat per automatitzar
la biblioteca.


(Diari personal)

Teresa Grau Ros




aixella

aixella  F Regió del cos humà situada
a la part inferior de la unió del tronc
amb el braç.

|CS  axila, sobaco  M FAM

|AN armpit
|FR  aisselle
|AL  Achsel(höhle)


Diccionari de la llengua catalana : multilingüe : castellà-anglès-francès-alemany, 1997



TERRA NOSTRA (Portada de la pel·lícula ELISABET)

Basta mirar el cel,
basta veure els arbres,
basta mirar els cims
de nostres muntanyes
per sebre per què
tots t'estimam massa.

Basta veure el llamp
sentir udolar el vent
i veure com cec
s'estimba el torrent,
per sebre per què
aquesta sang nostra
tant teva se sent.

Terra, terra nostra
la meva cançó
del més alt turó
davalla a la plana.
Just com el torrent,
com la tramuntana.
Terra, terra nostra
el teu llamp m'enrampa.


Calaixera

Guillem d'Efak. Obra poètica, 2016

22 de juliol de 2016

qui diu la mort? és l'amor

Mustangs per Bureau of Land Management [Domini Públic], via Wikimedia Commons
qui diu la mort? és l'amor
aquella dama de l'eina negra,
no és la mort ni l'amor
ni hi ha dama i res no du

són les ombres escapadisses
dels astres, de la nit
i de les pors res no en saben,
mentre pasturen plàcids,
negres cavalls als prats veïns


Anna Dodas i Noguer. El volcà, 2015

Matèria grumollosa

Matèria grumollosa en indrets mat i en altres
brillant o com vitrificada Tauler negre hermètic
amb els relleus retorçats d'una muralla
Fons mineral blavós Empastellament de poc
relleu però fet malbé per escorxadures bàrbares.


Joan Brossa. Cappare, 1984


Corísies

Corísies al Viale Antonino De Leo per Teresa Grau Ros
Corísies al Viale Antonino De Leo

21 de juliol de 2016

El pi ver

A la terra dels avis i del pare,
tota ella amb so de pins murmuriosa,
joia del cor i de l'esguard delícia,
s'aixecava un sol pi de pinya vera.
Alt i esvelt, son vigorós ramatge
el fruit color d'aram tot just traïa
massís, ferreny com un puny clos d'atleta
a nostra mà d'infants inabastable.
Amb sos enginys En Miquel Pou l'havia:
el garriguer colrat, fill de la brosta,
abocava el sarró de pell de cabra
i queia en nostres mans la bella pinya.
Quin goig en treure el pa! Car ella en rebre
l'hàlit del forn, a poc a poc, flairosa
de la reïna pròdiga es badava,
i ens lliurava el tresor que tant delíem:
aquells pinyons granats de closca dura
i sanitós bessó, que en masticar-lo
ens deixava les boques untuoses.
Prou el pi ver les tales respectaren;
cap destralada no l'atuiria:
una ventada, abraonant-lo amb fúria,
al pedregam el va ajupir de testa.
I àdhuc tot ajupit i en sa vellura,
un fruit migrat adesiara ens dona.



Maria Antònia Salvà, dins,


Els arbres a la poesia catalana, 2007
Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues

20 de juliol de 2016

GARROFERS

Esteu dormint fa segles, una vida
fecunda i reposada, sense presses,
esbiaixant al vent vostres pereses,
oferint cada estiu gala complida.

Ara viviu en mi. Per la ferida

on m'heu entrat, amb dolces escomeses,
sent uns silencis purs, unes promeses
de justa benaurança aconseguida.

Venerables gegants, verda mainada

com una primavera inacabada
que aferma més i més vostra presència

entre una parla de verdors amigues,

sota l'onada de sentors antigues,
sou el millor present de permanència.



Jaume Bru Vidal (1922-2000), dins,


Els arbres a la poesia catalana, 2007


18 de juliol de 2016

EL FULLAM DE L'ÀLBER

El Riu brillant, la Prada repintada
contemplen, àlber, ton fullam joliu.
-És verd -ha dit la teva mare Prada.
-Oh, no, d'argent -ha dit ton pare el Riu.


Josep Carner, dins,


Els arbres a la poesia catalana, 2007


17 de juliol de 2016

BIBLIOGRAFIA 13

Sempre cal recordar de qui hem après les coses. Si ignorem 
el procés de coneixença, mai no sabrem el que nosaltres 
mateixos hem vist d'essencial en el real. No hi ha 
comprensió compatible amb la cega supèrbia.

No es pot fer poesia sense referents. Quan parlem, citem 
amb cada mot els pares i les experiències de la vida.

(Fragment)


Àngel Terron, dins,


Reduccions: revista de poesia, 2013 ; núm.: 103, p.12


Mediterrània

Estàs gitada
al meu costat.
El cap es recolza
al coixí, una mica en alt
per a llegir més còmoda.
Una música calma,
de fruita fresca o de vi de gel,
acompanya aquest matí
de llum sense meandres.
Per què la mar
és ara la paraula que esclata,
l'inesperat ocell en el balcó,
l'ona convulsa que evoques?
És el teu cos.
És la teua pell
que diu l'aigua i m'ompli el bol
de la mirada.
Hi ha un horitzó de sols
i una cala que només coneix
un pescador de fortuna.
Una flaire de pi
que ens puja les cames, una mà
de seda entre els replecs de la brisa.
Secreta Mediterrània,
carn de la sal, freda
entre les dents, intensa esgarrifança,
tota la vida que en tu estime.


Ramon Guillem. Celebració de la mirada, 2005

Un full

Un full de paper blanc només amb
      el mot gràcies escrit a mà.


Joan Brossa. Cappare, 1984

16 de juliol de 2016

Melic

Al centre incandescent del seu melic,
en era blanca de nuesa amplíssima,
per tot el goig que abans no fou:
aixeque una plaça.

Una plaça en el centre incandescent

del seu melic.

Aixeque una plaça

amb aquell rebombori d'alegries
que una plaça congrega. Com si fora
el centre incandescent del seu melic:
era blanca d'amplíssima nuesa.



Maria Josep Escrivà. Serena barca, 2016


Comentari: Manuel Forcano


12 de juliol de 2016

AHIR A LA NIT

TÉ el ram poderós
     Jo compraria tots els seus draps
El teu amor és de pa mare jardinera
Amor fundat en el profit del sol i la lluna
El dia bellíssim broda les pedres
El vidre bada la seva àmfora damunt un turó inclement

La nit pertot arxiva la corona

Hàbils agulles les del meu amor
Amor de sagrada febre
La vellúria es cobreix de minerals i plantes
Amor meva bandera alta i neta
Al teu cor el remei posa les herbes

Tu ho saps dir amb mots molt bonics
Va fer Jo només et sé dir que t'estimo

El record d'aquesta adoració arriba com una torrentada.


Joan Brossa. Cappare, 1984


11 de juliol de 2016

Rêverie

Una hora de morats en aparença
     Sovint barreja moltes causes on
El sol té com a indigna aquella immensa
Solidesa que es confon amb el món

S'obre la via lliure de l'oratge
Sona un timbal l'ofensa però bat
El sol i oscil·la com tot un fullatge
Amb gust vital de bosc il·luminat

Abocaré la pols amb dues cartes
Escrites amb perfils de paradís
Despentinant-te amb un ventall t'apartes
I passes de vermell de verd de gris

Els peixos de la brisa obren el dia
I aturo  al teu cabell la meva via.

Joan Brossa. Cappare, 1984

9 de juliol de 2016

Un poema escrit

                  Expecting your arrival tomorrow, I find myself
                    thinking I love You: then comes the thought: I
                should like to write a poem which would express
                    exactly what I mean when I think these words.

                                                                         W.H.AUDEN


Escric aquest poema per a tu.
Per llegir-te'l
entre glop i glop de lluna
una nit de mar lenta.
Perquè vull que sàpies
-lluny de l'avenc fosc
on s'estimben les paraules-
el que aquesta llengua de drap,
per tantes clivelles de sal
atemorida,
no s'atreveix a dir-te.
Sense l'oripell buides estrelles.
Sense la promesa d'una rosa intacta.
És la terra una petja contínua
i a voltes l'aigua crema en l'incendi.
Com dir t'estime?
Com si fóra el reflex del sol en l'herba?
Com si fóra la serp voraç
que al cos es cargola?
Per a parlar d'amor
és millor el silenci.
Els teus ulls m'escolten:
per ells t'he après a reconèixer.
Ells saben de l'ona més blanca del crepuscle.
I de totes aquelles paraules que no et dic
perquè són teues.


Ramon Guillem. Celebració de la mirada, 2005


6 de juliol de 2016

L'ODISSEA I, 6

amb ulls oberts d'extremades pupil·les
mires la mar, l'extensió blavíssima,
mires la mar, el favorable oratge


Vicent Andrés Estellés. Mare de terra, 1992



5 de juliol de 2016

Temps de blau

Flors blaves al Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève per Teresa Grau Ros
Bastint, tu,
la democràcia
al cor del dia que vindrà,
crees, conrees i eleves
l'esdevenidor
de la humanitat.

Teresa Grau Ros

Pedra del sol

Era, el teu cos,
pedra del sol.
Un doble espill, la lluna.
La nit, un clam secret.
I els braços, en la fosca,
un canemàs d'argent.

Àvids ulls resseguien
el perfil del record...
Les mans s'endormiscaven
al cim dels dos turons.

Llavis d'argila fresca,
pupil·les d'aigua i sal!
Es gronxava la lluna,
rient, al doble estany.
Als límits de la plana
hi ha un turó molt baix.
Sota la fina gespa,
la flor del panical.

Prou coneixia, dona,
el tímid senderó...
Llaurava, a les palpentes,
roderes amb coloms.
Un doble espill, la lluna.
El cos, pedra de sol.


Jordi Pàmias,

Poètica

ÉS EL SILENCI que has d'escoltar
silenci rera els apòstrofes, al·lusions
silenci en la retòrica
o en allò anomenat perfecció formal
Això és la recerca de l'inútil
dins de l'útil
i a l'inrevés

I el que tan artístic intento compondre
és per contrast quelcom senzill
i tot el complement buit
El que he escrit
és escrit entre línies

Gunnar Ekelöf, dins,

Poetes suecs del segle XX, 1995

2 de juliol de 2016

Flora universal


                         A Joan Mª Roger

Hauria volgut ésser inspector de boscos.
Destinat a una província remota
tota la vida anterior no hauria significat
sinó el liquen cendrós esflorat a peu d'arbre.
A l'ombra de l'acàcia predilecta
podria ignorar l'exclusió del paradís:
tota la trama vegetal i la vida densa d'humus
compensarien l'absència de dones
i la manca de geometria. Ja no cercaria
la flor blava ni el jardí simètric:
no fer res, com a destí, el satisfeia.


Valentí Puig. L'estiu madur, 1985

26

Viola bubanii (Violaceae) IMG_5579-001 per Carmona Rodriguez.cc a Flickr
A la porta hi teniu roses,
a la finestra, clavells;
al cor, una clavellina
voltada de pensaments.


Corrandes, dins,

1 de juliol de 2016

FOTOGRAFIA

Sans photographie : une exposition à la Bibliothèque de Genève proposée par la Fondation Auer Ory per Teresa Grau Ros
La llum fa aclucar els ulls al viatger,
festeja el pas l'herbei sota l'arbrada,
cargola el seu puntal un esbarzer.
A què convida aquest corrent de prada?

Cauen al fons, on s'obre aquest camí,
dues finestres i un foguet de brases
amb cendra i quatre coses per bullir.
A cada flanc sorgeixen noves cases.

Què més puc dir? No ho sé. No se m'acut
trucar a cap porta. Miro la muntanya;
en fa runam, dels murs, la solitud,
i la claror que resta tot ho banya.

La màquina és de les d'acordió,
amb una pera per disparador.


Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996