Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges
14 de maig 2017
Avís
Etiquetes de comentaris:
avisos,
bicicletes,
centres,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Gregori [Àngels 1985-],
lluna,
Nova York,
poesia breu,
València,
viatges
31 de març 2016
Entre Manacor i Porto Cristo
Entre Manacor i Porto Cristo
una ensaimada mallorquina
em recorda el teu melic
com un rotllo enfarinat.
Veig l'entrada del peix
dempeus al Mollet.
Dorm a l'autobús
entre Manacor i Palma.
La Seu de Mallorca
em recorda els teus braços enlairats
dient-me adeu al port de València.
El teu melic enrotllat
com l'ensaimada que em menge.
Júlia Zabala. Raïm de vent. 1996
una ensaimada mallorquina
em recorda el teu melic
com un rotllo enfarinat.
Veig l'entrada del peix
dempeus al Mollet.
Dorm a l'autobús
entre Manacor i Palma.
La Seu de Mallorca
em recorda els teus braços enlairats
dient-me adeu al port de València.
El teu melic enrotllat
com l'ensaimada que em menge.
Júlia Zabala. Raïm de vent. 1996
Etiquetes de comentaris:
braços,
dormir,
ensaimades,
Mallorca,
Manacor,
melics,
persones,
Porto Cristo,
València,
veure,
Zabala [Júlia]
09 d’octubre 2014
Cant de Vicent
... a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts...
Sir John Talbot Dillon
PENSE que ha arribat l'hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t'ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d'una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
(Fragment)
Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. 1976
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
cants,
créixer,
humilitat,
Mediterrània,
pensar,
persones,
València
27 d’octubre 2013
Versos per la llengua
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alfocea [Guillem],
català,
dignitat,
Ferrer [Ariadna],
Maria [Miquel Àngel],
Melderomer Col·lectiu Audiovisual,
Menorca,
persones,
València
12 de gener 2013
Has restat oculta
Has restat oculta
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.
A la Verge dels Bons Llibres,
de València
Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.
A la Verge dels Bons Llibres,
de València
Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011
Etiquetes de comentaris:
llibres,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
poesia breu,
saviesa,
segles,
València,
Verge dels Bons Llibres
07 d’octubre 2012
Cabanyal
El nostre és un mar calm.
De tempestes serenes
i maregasses quasi mudes.
De llances de llum
amb la nuesa del sol.
De vaixells d'àncora ferma
sense sal en les ferides,
i cases obertes
des de la primera estrella.
El vostre és un mar
que ve de dins: de la terra pastada
amb el sutge i la calitja,
de l'aigua morta, de la fruita florida.
Arrossega ocells i finestres,
l'impúdic verd dels arbres,
l'alçària de les roses,
violins i paraules,
la veu que és música:
cruel irromp en les cambres de l'amor
amb la seua ferum
d'oblits i misèria:
el vostre és un mar
de pou clos, de rata d'albelló:
és un mar que no existeix.
Ramon Guillem. Celebració de la mirada. 2005
De tempestes serenes
i maregasses quasi mudes.
De llances de llum
amb la nuesa del sol.
De vaixells d'àncora ferma
sense sal en les ferides,
i cases obertes
des de la primera estrella.
El vostre és un mar
que ve de dins: de la terra pastada
amb el sutge i la calitja,
de l'aigua morta, de la fruita florida.
Arrossega ocells i finestres,
l'impúdic verd dels arbres,
l'alçària de les roses,
violins i paraules,
la veu que és música:
cruel irromp en les cambres de l'amor
amb la seua ferum
d'oblits i misèria:
el vostre és un mar
de pou clos, de rata d'albelló:
és un mar que no existeix.
Ramon Guillem. Celebració de la mirada. 2005
Premi de poesia Vicent Andrés Estellés, dins la XXXIII edició dels Premis Octubre 2004
Etiquetes de comentaris:
arrossegar,
Cabanyal,
calma,
existir,
ferum,
Guillem [Ramon 1959-2024],
mar,
maregassa,
Mediterrània,
mirades,
música,
tempestes serenes,
València
23 d’agost 2010
Alenar
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i ombres
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta
tot això ets tu per mi
i jo n’estic certa.
Adeu lluna de nit
i adeu sol de migdia
i adeu a tots els estels
que me féreu companyia.
Adeu als qui heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostre
la vostra veu és la mia.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge : pintures i cançons. 1998
Pròleg de Biel Mesquida.
i que tornin els estels
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i ombres
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta
tot això ets tu per mi
i jo n’estic certa.
Adeu lluna de nit
i adeu sol de migdia
i adeu a tots els estels
que me féreu companyia.
Adeu als qui heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostre
la vostra veu és la mia.
Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge : pintures i cançons. 1998
Pròleg de Biel Mesquida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)