Guanyar m'importa poc.
Gens.
Gens.
La victòria
que estimo a cegues
i sempre
i molt
és participar
amb tu.
que estimo a cegues
i sempre
i molt
és participar
amb tu.
Pròleg de Feliu Formosa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris victòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris victòria. Mostrar tots els missatges
16 de juliol 2026
21 de febrer 2026
Una cara
És una cara lluminosa, silenciosa, tota sola
com una solitud sencera, com una victòria sencera
sobre la solitud. Aquesta cara
et mira entre dues columnes d'aigua quieta.
I no saps quina de les dues et convenç més.
De: Parèntesis
Iannis Ritsos. Poemes de resistència. 2024. P. 167
Traducció i pròleg de Pau Sabaté.
21 de febrer 2019
El millor argument
Tots els silencis que vam crear
Eren com intricades teranyines
Que una aranya teixeix per despit;
I totes les morts que hi són
Embullades —aquesta monotonia de crims—
Jeuen lapidades i desfetes
Enmig dels ossos de la raó.
Que poc que en sap l'onada,
Del menyspreu de la terra;
I tanmateix l'onada persisteix en el seu afluir,
I la resistència no es ret
Si no és amb l'esperança d'una certa victòria.
Deixeu que l'eternitat es consumeixi a poc a poc,
El millor argument!
───────────────────────────
All the silences we built
Were like intricate webs
A spider weaves out of spite;
And all the deaths entangled
Therein —this monotony of murders—
Lie stoned and broken
Amidst the bones of reason.
The wave little realises
Disdain of land;
Yet waves flow ever on,
And resistance yields not
In the hope of certain victory.
Let eternity burn slower
The better argument!
John William Wilkinson. El millor argument = The better argument. 1991
Eren com intricades teranyines
Que una aranya teixeix per despit;
I totes les morts que hi són
Embullades —aquesta monotonia de crims—
Jeuen lapidades i desfetes
Enmig dels ossos de la raó.
Que poc que en sap l'onada,
Del menyspreu de la terra;
I tanmateix l'onada persisteix en el seu afluir,
I la resistència no es ret
Si no és amb l'esperança d'una certa victòria.
Deixeu que l'eternitat es consumeixi a poc a poc,
El millor argument!
───────────────────────────
All the silences we built
Were like intricate webs
A spider weaves out of spite;
And all the deaths entangled
Therein —this monotony of murders—
Lie stoned and broken
Amidst the bones of reason.
The wave little realises
Disdain of land;
Yet waves flow ever on,
And resistance yields not
In the hope of certain victory.
Let eternity burn slower
The better argument!
John William Wilkinson. El millor argument = The better argument. 1991
Traducció: Lluís Comes i Arderiu
04 de novembre 2018
La bondat i la lluita del color
4
Quan el saber retorna a la innocència, quina muda victòria!
La tetera amb l'Àngel amagat en el vapor,
el mag traient de la boca cintes blaves,
nou coloms, una ampolla de gasosa; les bombolles,
les de color d'or, les agafen a l'aire
els set nens castigats i obliden de seguida
el zero del quadern, de la porta, de la paret; s'obliden d'ells mateixos
en l'ingenu color que lluita tot sol contra la injustícia.
De Vuit octaves per a Miró.
Iannis Ritsos
Quan el saber retorna a la innocència, quina muda victòria!
La tetera amb l'Àngel amagat en el vapor,
el mag traient de la boca cintes blaves,
nou coloms, una ampolla de gasosa; les bombolles,
les de color d'or, les agafen a l'aire
els set nens castigats i obliden de seguida
el zero del quadern, de la porta, de la paret; s'obliden d'ells mateixos
en l'ingenu color que lluita tot sol contra la injustícia.
De Vuit octaves per a Miró.
Iannis Ritsos
Es troba en la revista:
Traducció d'Helena Badell Giralt.
29 d’agost 2015
Germinació
Un pacte germinal a la finestra
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa. 2013
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.
Jordi Pere Cerdà. Poesia completa. 2013
24 de febrer 2013
NITYA YANG
No tinc cap estimada ni cap casa,
ni lloc no tinc on habitar.
Rainer Maria Rilke
Es fa fosc.
Potser m'agrada aquesta sensació,
la vida que comence,
el teatre kabuki,
els caps plens de papallones,
el blau elèctric,
els llums intermitents dels gratacels,
la pluja negra.
La ciutat em pot salvar.
Faré veure que no importa,
que no enyore el teu cor pervers,
que no tinc por de la victòria.
Raquel Casas i Agustí. La dona bilingüe. 2008
VIIIè Premi Betúlia de Poesia - Memorial Carme Guasch.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)