No et diré, pel teu art, d'on han sorgit els arbres que s'avancen com les gralles als teus anys. Aquí tens la mandràgora i la rosa, l'arç de la lluna, el gerd i l'albercoc, i encara les violes greus sense designi, perquè quan, tot perdut, ja res no t'assenyali, puguis cavar la gràvida esperança dels dies que vindran. Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004