Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de maig 2015

I fou la mar

                  Al petit David Evangelista,
                 de València, afectuosament.



I fou la mar
que va anunciar el teu crit
sorollós i tendre
en una alba clara
d'aquesta primavera;
i de l'alba, fillet,
vas mamar
la blanca llum,
de les magnòlies
gotes de rosada
i de la flor dels arbres
la joia dels colors.

Però és la mare
que et canta, cada nit,
l'antiga cançó de l'àvia
i et posa el cap
sobre el bressol del pit
per ninar-te.

Dorm, petit, dorm;
un dia, com un ocell,
hauràs de prendre el vol
de l'arbre de la vida
en direcció del vent.
Dorm, petit, dorm,
dorm, petit, dorm,
dorm!



Rafael Caria. Poesia completa2013

Introducció d'August Bover

L'adeu d'Adam Gerber

                I

Adam Gerber diu bon dia:
                                           "Bon dia, arbres,
bon dia, cel,
bon dia, dia;
                     bon dia, ampit
de la finestra que em porta el dia...




Fragment.



Melcion Mateu. Illes lligades. 2014

La poesia...

La poesia no recupera el seu caràcter subversiu amb
el poeta de les mobilitzacions socials que trobem
cada dia pertot, sinó quan ens mena a interrogar-nos
constantment sobre la naturalesa de la poesia i 
de cada acte poètic.




(Fragment)


Paul Celan. Cristall d'alè, 2014

24 de maig 2015

Si mai de tu...

Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
A poc a poc, per més restar.
A ulls oberts. A veu planera.

No vull sorolls de medir temps,
ni veus altives, ni companyia.
Vull ser barqueta sense rems,
que sols el vent, li fa fer via.
Tastar-te plena. Sentir-te tota.
Palpar-te amb ànsia. Beure't a gota.

Si mai de tu m'he d'allunyar,
que siga en maig, quan primavera.
....


Quan siga cel tot l'horitzó,
seré engolit per una ona.
I en un murmuri de cançó
diré: T'estime, Barcelona.

(Fragment)



Ovidi Montllor

23 de maig 2015

Cal estimar l'origen

Persuasió d'home solidari
que aquieta l'estona amb l'intel·lecte.
S'esmussa l'hora enllà de la terrassa
mentre escandeixo aquest aplec de versos.
Ningú deu renegar del seu origen,
no hi ha demà per escatir nueses.
Què fora de la vida sense origen?
A tothom li plau de saber el principi
que fa creïble el nexe familiar;
l'envit de conviure amb el seu llinatge.
Molt trist, l'home ignorat del seu inici,
que desconeix la terra on va néixer,
que no sap mai quin pit va amamantar-lo.
L'ocàs del vespre esparpalla tanys de roses
que el plugim despentina suaument.
De tant en tant, deixo lletra i bolígraf
i miro els degotims que llisquen pels vidres.



Pere Vives Sarri. Veu postrema : poesies, 2004
Pr.: David Jou i Mirabent
Epíleg: Manuel Bofarull i Terrades

16 de maig 2015

El jove

Per les senderes d'estendre de l'aranya, per les rases,
i el cant jove dels moixons i la claror estesa de les encantàries
eixamorant-se de bon matí
a la riba, a cos de goig, carícia vegetal,
i la font, el seu cant,
i el sol més càlid a les mans, raïm i figues,
quan madura a la vinya i a la banya, l'illa, plàcida,
i l'Aurora, al clos del cor,
la rosa, i la roca, són la balma
on convoques i es fonen el tu i els seus ressons i els seus rius, platges,
la font, un nu, dius, és imatge i miratge,
les insensates paraules en què se t'engrunava el cor.

Font del Teix, 1991


Albert Roig


Anuari poètic dels Jocs Florals de Barcelona 2012

Elegia

smile per Dasha a Flickr
De l'últim bes en el funicular,
del comiat sobre l'andana grisa,
de les darreres hores en un bar,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del lleu somriure...

del lleu somriure que l'adeu precisa,
de la nota que ens diu que algú ha trucat,
de la cartera amb la targeta Visa,





Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999

Elegia: d'aquesta inesperada...

d'aquesta inesperada soledat,
del diari plegat i la revista,
de l'agenda amb un número marcat,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de tots els noms...

de tots els noms possibles de la llista,
de l'ombra projectada pel fanal,
del record d'una imatge que no hem vista,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels ulls...

dels ulls que no hem mirat fins al final,
de la llum incrustada a la retina,
del gest ambigu i l'aire casual,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les butxaques...

de les butxaques de la gavardina,
de les passes pel túnel i les claus,
dels pàrquings buits amb taques de benzina,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del tacte tremolós...

del tacte tremolós d'uns dits sensibles,
de les vies del tren de Sarrià,
de la pluja i els taxis invisibles,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell moment...

Elegia d'aquell moment que ja no tornarà,
dels semàfors vermells de l'avinguda,
de la feina que no farem demà,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les botigues...

de les botigues del carrer Canuda,
de les terrasses un capvespre clar,
dels idiomes de la benvinguda,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'hotel...

de l'hotel i la cambra per llogar,
dels dies indistints i el temps que es muda,
de l'ascensor i de l'hora de sopar,


(Fragment)

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la fredor...

de la fredor sobre l'esquena nua,
de l'aigua que comença a davallar,
dels pensaments feixucs i el front que sua,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'insomni...

de l'insomni i les nits per no pensar,
dels cinemes on mai no hem de fer cua,
d'aquella carta breu escrita a mà,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: del cafè amb llet...

del cafè amb llet i la cambrera bruna,
de les ungles pintades i l'esmalt,
de la panera buida i de l'engruna,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels llums encesos...

dels llums encesos i del sostre alt,
del passadís i de la llum de lluna,
de la frenada en sec sobre l'asfalt,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels carrerons estrets...

dels carrerons estrets i la figura,
de l'autobús que passa per davant,
de l'aigua de l'estany on quelcom sura,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquest diumenge...

d'aquest diumenge que es va perfilant,
de la setmana que es presenta dura,
de les mans que s'aferren al volant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'arribada...

de l'arribada a un terme sense excusa,
del topònim, del rètol i el senyal,
de l'amant i el botó d'aquella brusa,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de l'escala...

de l'escala que porta al principal,
de la mirada il·lusa però obtusa,
de la faldilla curta i l'engonal,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident. 1999

Elegia: del desig o el record...

del desig o el record quan són les dues,
del passeig i els destins fets a la sort,
de l'hamburguesa i les patates crues,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: d'aquell cafè a...

d'aquell cafè a l'estació del nord,
dels jardins freds i de la reixa amb pues,
de la ràdio encesa dins del Ford,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les voreres...

de les voreres i les prostitutes,
del locutor que parla per consol,
del temps i de les xifres absolutes,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les convencions...

de les convencions i el protocol,
dels ulls cansats i les ulleres brutes,
del passaport i el número de vol,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels finestrals...

dels finestrals i la megafonia,
de la membrana on vibra cada so,
de l'autocar turístic i del guia,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels souvenirs...

dels souvenirs i els ametllers en flor,
de la platja deserta i la badia,
dels passejos en barca quan fa bo,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les entrades i...

de les entrades i de les sortides,
de la pell fosca i del regust de sal,
del llavi humit i de les pegellides,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la taula parada...

de la taula parada i la cadira,
del menú i el cambrer del restaurant,
de la mar quan el sol ja s'enretira,



Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999
Premi Octavio Paz de Poesia 1998

Elegia: de la xarxa...

de la xarxa assecada en un portal,
de la mirada i de les mans unides,
de les coses que es poden dir i no cal,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de la conversa...

de la conversa ambigua i divagant,
dels cavallets i de la nit de fira,
de l'escapada aquell Dimecres Sant,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: de les pastes i el te...

de les pastes i el te de la visita,
de l'embús d'automòbils allà a baix,
dels clàxons i el so agut que tant irrita,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999

Elegia: dels tovallons i...

dels tovallons i els estris del calaix,
del vell televisor i la premsa escrita,
del sol ponent que arriba de biaix,

Melcion Mateu i Adrover. Vida evident 1999

Elegia: d'aquell moment que...

d'aquell moment que tanquen les botigues,
d'aquell cel blau que surt a les postals,
d'aquell groc de les fotos més antigues,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


Elegia: de la comunió i...

de la comunió i els funerals,
de les vacances i de les fatigues,
dels viatges ficticis i els reals,




Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


Elegia: de les formes de viure...

de les formes de viure el dia a dia,
d'aquest avui que enyorarem demà,
dels carrers plens i la monotonia,
de tot allò que no sé dir i se'n va.

(últims versos)





Melcion Mateu i Adrover. Vida evident, 1999


10 de maig 2015

Ara és demà

Preparats (cursa al Guinardó - Festa Major 2015) per Teresa Grau Ros
                 Al Demà

Ara és ú.
Ara és tu.
Ara és truc.
Ara és llum.
Ara és vull.
Ara és suc.
Ara és gust.
Ara és bo.
Ara és hom.
Ara és ton.
Ara és mon.
Ara és món.
Ara és mots.
Ara és fort.
Ara és sort.
Ara és flor.
Ara és fets.
Ara és gent.
Ara és gest.
Ara és veu.
Ara és vers.


(Fragment)



Clàudia Viladrich. Si fa sol, 2007

09 de maig 2015

céc al ponent i llança d'espiga

céc al ponent i llança d'espiga
que el núvol tibant percaça

-sou ara una sang!


l'abraçada en l'escull

l'escarpell d'un llebeig sobre el mar

Roger Costa-Pau. I ser d'on no sóc, 2007

I de sobte l'Onyar

Entrarem a poc a poc
dintre arquitectures d'aigua,
tot amplitud i nuesa...



I aromes lleus de glicines
m'arriben, liles, flotant...



Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002

De la geometria de l'Onyar

De la geometria de l'Onyar,
n'he vist, en el seu llibre, dins les planes,
mil rectes i mil corbes, filigranes
al vidre fugisser del seu lliscar.

Les línies trencades que irradia
la llum del raig de lluna en la foscor,
dins un misteri de refracció,
esquitxen el traçat de l'harmonia.

Cercles concèntrics, angles i triangles
del ballet d'unes carpes, com dofins,
que emulen levitats de ballarins
dibuixant rombes, quadres o rectangles.

El lleu vol de l'insecte fregant l'ona
també és geometria d'una estona
amb semicercles fent un joc divers...

... I les bombolles d'aire, breu bellesa,
són petites esferes de puresa
que suren lliurement sobre el meu vers.

Geometria de l'Onyar,
que es perfila en el riu amb lleugeresa
i m'evoca el disseny de l'univers!


Margarita Colom. El Llibre de l'Onyar. 2002

Pensant a Rafael Sari

Senyor Rafael era un bon home
i só segur que teniva una memòria de ferro.
Treball i sacrifici no l'assustaven, i com la marina
no s'estracava mai.
Era un Mestre de vida o un mestre de somnis?
Savi i intel·ligent só segur ha deixat en hereditat
als minyons, la passió d'escriure de somniar.
cosa pensava quan mirava lo cel?
Qui sap quan escriviva si pensava als monts
on los minyons jugaven i brincaven
com lo cabirol en primavera.
Ma qui era Senyor Rafael?
Un poeta o un minyó com a mi...


1995         Secció A: 2a



Valerio Piras, dins,



Colors

Play area in Queen Elizabeth Gardens Play area with Salisbury Cathedral in the background per Trish Steel [CC BY-SA 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0)], via Wikimedia Commons
Tornen els fotògrafs al parc,
un jardiner amb memòria d'elefant,
tres noies que s'atansen
amb mitjons de colors salats,
retall de la samarreta ratllada,
de colors, com la teva.



Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007


06 de maig 2015

Pensaments

De la propietat -com si qui fos digne de posseir
no pogués posseir totes les coses i incorporar-les
dins seu amb plaer;

De la perspectiva -imagina que es pogués preveure
a través del caos creador el desenvolupament, la
plenitud, la vida, ja assolits en el viatge
(Però jo veig que el camí continua, el viatge sempre
continua);

De tot allò que una vegada va faltar a la terra i que
en el seu moment li ha estat donat -i de tot allò que
encara ha de ser donat,

Perquè jo crec que tot el que veig i conec té el seu fi
principal en el que encara ha de ser donat.




Walt Whitman. Fulles d'herba. 2014

Traducció de Jaume C. Pons Alorda.

03 de maig 2015

Paisatge amb ruïnes

Landschaft mit dem Hl. Matthäus de Nicolas Poussin [Public domain or Public domain], Source/photographer: The Yorck Project: 10.000 Meisterwerke der Malerei. DVD-ROM, 2002. ISBN 3936122202. Distributed by DIRECTMEDIA Publishing GmbH, via Wikimedia Commons
                                A Xavier Barral

Es veu, al fons, un casalot amb torre,
enfilat sobre el riu,
sota un núvol mandrós.
Segurament, vigila el gran meandre
que no es veu, que l'envolta, i també,
des de lluny, el que porta el corrent endavant,
cap uns blocs escairats i uns fusts trencats
de columnes antigues.

A la dreta, la de l'espectador,
un pi, tofes i tronc, fa de marc a la imatge,
juntament, a l'esquerra, també la nostra,
amb un xiprer que no es veu pas sencer.
Entre els troncs d'aquests arbres, les ruïnes,
les restes d'un passat, sòlid i ambiciós,
bastit amb voluntat de ser i de poder
-columnes i carreus ho manifesten-.

Hi ha més arbres, posats a segon terme,
-no queda clar quins arbres-,
més pins, possiblement, però poden ser verns,
darrere del xiprer i, una mica més lluny,
un saule rabassut, inclinat cap a l'aigua.
Mates i una atzavara
sota el pi de la dreta, i una altra d'amagada
darrere les ruïnes.

Hi ha un equilibri plàcid, una pau tesa,
no pas gens desesmada,
que flota entre els contrastos
del riu que corre, mòbil, i les pedres estàtiques;
del núvol esponjós, arrodonit,
com una gran balena,
i els caires dels carreus; del casalot amb torre,
que ho mira tot de lluny, i les ruïnes.

En aquesta pintura, paròdica d'una altra,
obra del vell Poussin, hi ha menys ruïnes.
Poussin n'hi va pintar moltes més, emboscades
entre els arbres, i al fons. Al celatge, els seus núvols
són més tempestuosos. No hi ha cap casalot.
Però la placidesa del moment aturat
és la mateixa. En qualsevol paisatge,
les ruïnes, tossudes, diuen la veritat.

Néixer i morir,
baules de la cadena de la Història.
Però la Forma, espinada de l'Art,
salva els instants fugaços, fa que durin,
i aquella seva càrrega de vida,
ja fixada per sempre, feta immortal,
travessa els segles,
fa companyia als homes i a les dones.



Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals. 2014

02 de maig 2015

01 de maig 2015

Blau del cel...

Åland / Ahvenanmaa:  Windmills at the Sea per Tuomo Lindfors a Flickr
Blau del cel, lletres d'abril,
fumerol de la vesprada,
conjugueu el mot gentil
que he de dir a l'estimada.

Per la rosa i sa frescor,
per l'estel que riu al cel,
tinga el llavi la dolçor
que regalima l'amor
del meu cor sempre fidel.

Flors i vent, núvola i sol,
mar i cel i l'estelada,
jo us conjur: vinga el consol
amb l'amor de l'estimada.


Carles Salvador, dins,