Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esparvers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esparvers. Mostrar tots els missatges

17 d’agost 2015

Albada al Cerverís

Puig Cerverís per Pallares1 (Treball propi) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Albada als cims! ¿Sabies que sorgís
el sol, brasa molt pura, pel pendís
que puja al cimadal del Cerverís?
Llengües de mel pel cel esblaimadís!

  ¿És viva, la penombra? Quins estols
de bromes a grans vols, de torniols
adelerats, de pàl·lids torterols!
Ara la xiscladissa. Els roquerols!

  Espluga de l'aurora, el cel de most
regalima d'espurnes. Baixa el rost,
el galop de les cendres. A l'agost,
l'eugassada fumosa crema tost!

  L'aranya s'esparpilla a l'esbarzer.
Filosa rossa, avisa al foraster:
Raja sang adormida pel coster;
espera el vol soliu de l'esparver!

  Darden el cel els esquinçalls de blau.
Rames de sol floreixen a l'afrau.
La poma de clarors ja és una nau.
Ala de nacre i llum al Balandrau!



Alfred Badia. Adés era l'alba, 1990