Alleten la mort i la vida,
tanquen el cercle i escriuen llibres,
petites illes de la memòria,
humus per a la història.
Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015
![]() |
I amunt puja i més amunt,
com aucell de branca en branca:
d'aqueixa cova damunt
una altra en veu de més blanca
Mes com la puja de grat,
troba curta tota escala;
per un cor enamorat
cada pas és un colp d'ala.
De sobte un raig de claror
sa pujada fa més dolça,
sent càntics entre verdor
i rierons entre molsa.
De la cova singular
la carrossa és a l'entrada,
que es desclou al dia clar,
com una porta que es bada.
Porta d'or de l'Orient
llavors de l'aurora bella
lo sol anava naixent,
com la flor que s'esbadella.
Del Canigó gegantí
Gentil en la cima es troba,
davant d'un quadro diví
que tots los sentits li roba.
(Fragment) Jacint Verdaguer. Canigó, 1967 |
![]() |
...fixar la mirada en els aspectes positius.
(Fragment)
Esteve Pujol i Pons.Valors per a la convivència, 2003
|
![]() |
Ho deia Xènius. "Teresa és un nom que té mans; capaç de la carícia, de l'abraçada i de la labor. Teresa és un nom a la vegada modest i molt fi. Teresa és un nom feiner." I a fe que, tenint al davant la Sra. Rovira, les paraules del Glosador esdevenen profecies. Filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili, ha conegut més d'una maltempsada, però amb autèntic tremp noucentista sap convertir la dissort en saviesa i generositat vers els altres. Ella ha estat una discreta Ariadna que ha dedicat la seva vida, com si res, a fer sortir els llibres del laberint amb una força delicada i tenaç: la gràcia de l'atenció, el gest amorós de qui se sap marmessora d'un tresor. Triar, endreçar, recomanar són accions contra l'oblit i la ignorància, de sòlid i pacient triomf contra la barbàrie. Deixant l'amable aixopluc de l'arcada de la galeria de casa de la Teresa, ressona encara més endins el vers carnerià: El temps, encara temps, de quietud s'emplena. Martín, Laia. El subtil teixit de la polidesa. Entrevista a Teresa Rovira. Escola catalana, 409 (2004), 32-40 |