d'hivern; vestia sedes a l'estiu.
A voltes pels carrers veïns
topaven les mirades i ens miràvem.
Descobrírem la boca, les llisures,
els batecs de la vida, les remors
dels alès. La vesprada fa ressons
de les paraules per l'amor vençudes.
Ens aplega la llum, el so, la calma
amb totes les vessants del temps. Es troba
el tacte en el discurs de la memòria
que reconeix la vida i allí traça
teories a compte de l'estima.
L'estima simple pel carrer camina.
Joan Climent. Contraclaror. 1994
Pròleg: Marc Granell
Pròleg: Marc Granell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada