Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desfetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desfetes. Mostrar tots els missatges

04 d’agost 2024

Fabricant de craters

En aquest crater
       de plata pura
fet per a la casa
       dels Heràclides,
on regna l'elegància
        suprema
—heus ací flors delicades,
       rierols i farigola—,
hi he posat, en el centre,
        un jove bell,
nu i amorós;
     dins de l'aigua
té encara el peu.
       T'he implorat, memòria,
perquè m'ajudis
         a plasmar fidelment,
tal com era, el rostre
        del jove que vaig estimar.
Molt dura
        ha estat la feina,
ja que quinze anys
         han passat des del dia
en què caigué, com a soldat,
          a la desfeta de Magnèsia.

(1921)



K. P. Kavafis. Reflexions i poemes d'un jove artista. 2020
Introducció, traducció i notes d'Eusebi Ayensa.


Il·lustració de coberta: Malenconia de Jasó, fill de Cleandre. Acrílic sobre llenç. 
Autoria: Petros Zumbulakis.

04 de maig 2014

Salut a les roses

Salut a la novella
rosa que es bada en aquest dia esquiu
i lluita amb pluja i vent a penes viu.
Salut a la poncella,
com recollida en un silenci altiu,
que espera encar per a florir més bella.

Bategui en tot verger d'il·lusió
el desig pacient i el sense espera:
en branc esclatador,
sigui la gosadia missatgera
de la perfecció.

Que prou la rosa de perfecta olor,
en el cim de la seva resplendor,
es sentirà agraïda i honorada
per aquell repte a l'esdevenidor
de la desfeta al vent tantost badada.


Josep Carner. Poesia. 1992

Edició de Jaume Coll Llinàs.

27 de desembre 2012

Biblioteca

Condemnat un cop rere l'altre
a teixir i desfer camins
per aquesta mar tan deserta,
bastesc la crònica de la desfeta.
Company de navegants exhaustos
després de cada batalla,
assistesc temorós al canvi
de guàrdia. Jo, el covard,
el traïdor, reclòs sempre
entre aquestes parets, qui tots ha volgut ser
i a qui només l'olor de la Biblioteca recorda.
Qui es maleeix sempre per no haver escrit
perfecte, la metàfora
exacta (tot i ser poeta
conserve el sentiment humà
del despit i l'enveja).
Jo, que he fet amagatall
de la trinxera, t'esperaré encara
perquè em dones un nom i que el meu cos
et siga escandall de ports i de rades.




Iban L. Llop. Batalles de Sardenya, 2010