Mai no vaig poder dir-te
que t'estimava
mai no podré ja dir-t'ho
que t'estimava
ni tan sols ara sé
si això és important
Mai
que m'embadalien
que m'embadalien
els teus ulls de gata grisa
bressant-se-te'n al front
Mai
que fascinats jugaven
els meus dits en la pluja blanca
banyant les teues galtes
que fascinats jugaven
els meus dits en la pluja blanca
banyant les teues galtes
Mai
que et vaig sorprendre nena
tipa ja
de fer-se gran
que et vaig sorprendre nena
tipa ja
de fer-se gran
Mai no vaig poder dir-te
que el teu cos menut
feu el meu
gran
mai
que les teues passes primerenques
feren les meues
grans
mai
que la teua pell
sense camins
em feu definitivament
gran
ni tan sols ara sé
si això és important
que el teu cos menut
feu el meu
gran
mai
que les teues passes primerenques
feren les meues
grans
mai
que la teua pell
sense camins
em feu definitivament
gran
ni tan sols ara sé
si això és important
Mai
que em vas somriure nena
tipa ja
de fer-se gran
que em vas somriure nena
tipa ja
de fer-se gran
Mai no vaig saber
si em volgueres
mai no sabré ja
si em volgueres
ni tan sols ara sé
si això és important
però sé
això sí
que ens hi trobàrem a la mateixa edat
per jugar amb nines
agafades de la mà
per botar la corda
agafades de la mà
per admirar-nos
agafades de la mà
davant un mirall de records impossibles.
si em volgueres
mai no sabré ja
si em volgueres
ni tan sols ara sé
si això és important
però sé
això sí
que ens hi trobàrem a la mateixa edat
per jugar amb nines
agafades de la mà
per botar la corda
agafades de la mà
per admirar-nos
agafades de la mà
davant un mirall de records impossibles.
Pepa Úbeda. La meua frontera. 2010
Premi Miquel de Palol 2010.
