Dos velers blancs

      Baixa, sol resplendent, poc s'ocupaven
      de tu; no et coneixien, oh sagrat,
      car sense esforç i amb calma
      damunt els qui s'esforcen t'has alçat.

       Johann Christian Friedrich Hölderlin



Dos velers blancs
es creuen sobre el blau.
La línia de l'horitzó
la depassen les puntes de les veles.

El cel i el mar
tenen dos punts de contacte.



Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003
Pr.: Francesc Pané

La poesia de Gaspar Jaén

La poesia de Gaspar Jaén s'alça amb versos fets de palmeres

amb una necessitat d'expressar amb contenció i radicalitat,

amb calidesa i contundència, amb la paraula viva i la cisellada,

unes vivències íntimes, en un temps i un país, amb una

necessitat expressiva que troba el seu semblant en la poesia

d'Estellés. Perquè generacions futures, potser més lliures,

sàpien d'unes veus, d'uns entre tants ciutadans de dúctil

territori, que cantaren l'instant i el temps. Com ens ensenyà

Hölderlin: "Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que

queda, però, ho funden els poetes." 

[Fragment]

Alexandre Bataller Català, dins 

Reduccions, núm. 95