Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte.
Si podia donar-te et donaria
quatre potes ben sòlides —quatre—
per trepitjar la terra que trepitges:
l'una de vent, l'altra feta esperances
i dos peus d'elefant per a l'angúnia
que porta el vent de dalt.
Mari Chordà. Umbilicals. 2000
Presentació de Conxa Llinàs Carmona.
A alguns la solitud no els fa mal,
i em sento plena de rancúnia
perquè no són com jo;
perquè una no pot fer res més que avançar,
perquè una no pot fer res més que romandre,
sense queixar-se.
Viure és com deixar petjades sobre la neu,
deixar l'empremta amb cada passa,
trepitjant les petjades dels altres.
La fina neu de l'oblit farà la resta.
Castillo Suárez. Permanència. 2022
Traducció de Jaume Gelabert González
Pròleg d'Anna Gas Serra
Defensaré la meva casa
contra la calamarsa,
les trepitjades,
les pedres,
el temps.
Defensaré la meva casa
per a la solitud,
la reflexió,
per ser qui soc
i per ser lliure.
Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021
Poemes adaptats per Jaume Subirana.
Il·lustracions de Maite Mutuberria.
Als meus avis
Escombraré el balcó
i us portaré la sorra
a dins les sabatilles
que us dormen sota el llit.
Així, quan us lleveu,
trepitjareu la platja
que ja mai més veureu.
