Gira el Març la testa amb ses roentors, que acuiten la festa dels tendres colors. I per les collades ve ta llum gentil, ton cant, tes ruixades, tos besos, Abril. I el brancatge sent com tènuement el fa delitós un néixer indecís un mica gris, una mica ros.
Un camp de blat oneja al cap de la meva dona i de la meva filla. Quina banalitat descriure així la rossor, i tot i així, allà creix el pa de la meva vida.