Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons d'amor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons d'amor. Mostrar tots els missatges

30 de setembre 2017

Cançó

Jo faig els versos per virtut
d'aquell per mi més dolç que l'aire;
que amb ell mos versos he viscut
i me'ls coneix caire per caire.

Jo faig els versos per l'amat,
que me'ls entén i me'ls estima,
i en paga em dona, enamorat,
un bes per cada nova rima.

Jo faig els versos per l'espòs,
que me'ls acull com la fillada
que fos sortida del meu cos
i molt de mi hi hagués posada.

Jo per al mestre ara els faria,
que quan tenia alguna por,
«Fes versos -diu-, amiga mia,
que cada dia els fas millor»

                                       Abril 1917



De: L'alta llibertat


Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica 1913-19722012

Edició de D. Sam Abrams
Perfil biogràfic de Cèlia Riba

21 de juny 2017

Cançó de bressol a Luca que avui fa quatre anys

Vespreja i la llum
s'escaira  plana avall.
Res es retalla
en la carena
blavosa de nit
i, esvaïda la mirada
en miratge d'eclipsi,
tot és remor.
Cançó de bressol
per al nin que plora,
cançó d'amor
per a qui se'n dol,
cançó enfadosa
pel qui badalla,
cançó de joia
pel qui gaudeix
cançó nocturna,
per a qui s'adorm.
La lluna descansa i,
per aquell qui vetlla,
tot és remor.
Si afines l'oïda
la terra canta
l'antic oratori
per qui no té son,
ressonen els misteris,
el salm profà de l'enyor.

                          13 de gener de 2012



Magda Bosch, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm 107  (juny 2016)

01 de novembre 2016

Bob Dylan no parla: camina

...I quan finalment es llança a escriure,
en pocs anys fa un seguit espectacular
de cançons de poesia forta, amb sentit,
misteri, intenció, belles imatges, el plaer
físic de la llengua, idees noves i metàfores
noves. I una dicció sorprenent, també.
Són cançons en què Dylan, alhora que
controla perfectament els fils de l'art
de la composició, es deixa dur per una
ànsia de lirisme extrem que sembla
que l'hagi de cremar viu, que l'hagi
de convertir en una silueta ballant, 
retallada contra el mar, seguint sempre
més el senyor del tamborí, que potser
no és altre que el mateix Mark Twain.
Les cançons de protesta de seguida
deixen lloc a cançons de pura i dura 
constatació. I sempre, sempre, cançons 
d'amor. I d'antiamor, de les quals és 
també especialista. I cançons que són
novel·les. I més...


Enric Casasses. Bob Dylan no parla: camina. a:

Ara.cat. Suplement arallegim, dissabte, 29-10-2016.

30 de setembre 2016

Cançó d'amor

M'encanta observar
com la Petia i en Lars es miren als ulls.
Ah, si fos capaç d'embotellar aquest intercanvi
de confiança i de tendresa absolutes
per enviar-lo per tot el món:
els soldats
abandonarien els fusells
i els tancs s'aturarien en sec
i formarien una pila
de runes
i d'odi oblidat.



Easterine Kire, dins,


XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2016

Traducció al català de Francesc Parcerisas