Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recompensa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recompensa. Mostrar tots els missatges

24 de juliol 2026

Llegir en temps de vacances

Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.

No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.

Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.


De: Marginalia


Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236

"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.

21 de maig 2017

Dia de maig

El cirerer se'ns ha mudat
      vestit de lli:
aquest matí del mes de maig
      vol donar el sí.

Les branques són com un punxó,
      de blanc cobertes
fins a l'extrem d'un embolcall
      de flors obertes.

Bufava el vent, queia la neu,
      i ja era bell
però ara n'és més, amb la bellesa
      a flor de pell.

A ple hivern el seu encant
      era un miratge
de la vida, absent com l'ombra
      del seu fullatge.

Ja no és cap figura ombriva,
      cap aparença,
és tot bellesa, amor, vivesa
     i recompensa.

Matí de noces, matí de sol,
      la núvia espera
aquell espòs que li han promès
      que era per a ella.



Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000

Traducció: Ferran Bach