Quan li tocà cantar a Desdèmona
–i tan poc viure li quedava–
no pas d'amor, la seva estrella,
de salze, salze sanglotava.
no pas d'amor, la seva estrella,
de salze, salze sanglotava.
Quan li tocà cantar a Desdèmona
–i enfortida la veu l'arrossegava–
vers ella, pel dia negre, el negre diable
salms de rius en plors portava.
Quan li tocà cantar a Ofèlia
–i tan poc viure li quedava–
com fa l'espiga en la tempesta
tot el fenàs del cor gronxava's.
–i tan poc viure li quedava–
com fa l'espiga en la tempesta
tot el fenàs del cor gronxava's.
Quan li tocà cantar a Ofèlia,
l'amarg dels somnis l'ofegava.
Amb quins trofeus un brot de salze
i celidònia s'enfonsava?
l'amarg dels somnis l'ofegava.
Amb quins trofeus un brot de salze
i celidònia s'enfonsava?
Deixant les passions, com vells parracs
de l'esquena tombar, amb la mort del cor,
entraren a l'estany dels móns, llurs cossos
mal aimats, a amarar i a entabanar.
de l'esquena tombar, amb la mort del cor,
entraren a l'estany dels móns, llurs cossos
mal aimats, a amarar i a entabanar.
Estiu 1917
Antologia de poesia russa : homenatge a Guillem Nadal, traductor i poeta. 2006. P. 338-341
Edició a cura de Gerard Adrover.
Nota sobre el traductor per Gonçal López Nadal.
Text bilingüe en rus i català.
