...Els ulls blaus, ¿ho veuen tot blau?
¿I els ulls verds, tot verd? ¿I els negres,
tot negre? Però els nostres ulls canvien
de color a cada instant i arribem a
fer-nos la il·lusió que les coses són
canviants. Només els ulls blaus tenen
aquesta propietat de permanència.
Res no altera la visió blava de les
coses. I la barca del pensament, igual
que la dels rems, navega sobre el blau.
(Fragment)
Teoria dels colors
|
Bibliopoètiques
poesia i biblioteques
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Danubi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Danubi. Mostrar tots els missatges
25 de gener 2015
El Danubi blau
Etiquetes de comentaris:
blau,
Clarke Stuff [Michael],
colors,
Danubi,
Palau i Fabre [Josep 1917-2008],
pensament,
permanència,
rius,
ulls
30 de juliol 2014
Lluna polida
![]() |
| Lluna polida: marbre. Llaminadura d'algues. Incendi forestal. Singladures de lli el teu cos al matí. Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980 |
Etiquetes de comentaris:
alba,
bellesa,
català,
Danubi,
llibreries,
llibres,
lluna,
matins,
Melk,
polidesa,
Pujol [Valerià 1952-1992],
rius,
Setmana del Llibre en Català 2014
31 de desembre 2013
Hora tranquil·la
(Jardí de presbiteri a Nuremberg)
Un núvol blanc
pel cel camina
i l'últim raig
del sol ponent
pinta la poma
i fa lluent
tota la branca.
Un violí sona molt fi
damunt el fons
sever de l'orgue.
És la capella aquí tocant.I pel jardí va caminant
aquest petit, que és meu
i em sobta.
Jugant amb les filles del Pastor
-trenes lluents i cama nua.
És tan menut i tan valent,
que si el tombava el cop de vent
d'unes faldilles
sap estirar, tot ell braó,
la cinta roja d'una cua
i amb el ditet
tocar una dent
de tota boca somrient
que sigui prop.
Dalt, la finestra
es bada encara.
Aixeco el cap i veig la mare.
I sento uns ulls
que em miren fit,
i aquell somriure
viatger
-ocell de pau i de missatge
que de la cara del marit
passa a la meva
i torna i ve-
s'ha desvetllat.
Per què no fora eterna l'hora
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
De: Cant i paraules. II (1920-1927)
Clementina Arderiu
Es troba en el llibre:
Poesia. 1995. P. 75-76
I també al llibre:
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
branques,
Danubi,
finesa,
jardins,
Nuremberg,
núvols,
orgue,
persones,
poesia llarga,
somriures,
tenir cura,
tranqui·litat,
tranquil·litat,
ulls,
ventura,
violí
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

