Sentits

No en sé gaire de poemes,
ni dels seus aliats els versos,
tan sols conec les paraules
que m'arriben en repòs,
en el repòs de la tarda
sota el sol calent d'hivern.
Els últims raigs atrapats
a l'estany del meu jardí
no volen ser rebutjats.
Amb ells s'escolen alguns
mots divertits barrejats
amb diversitat d'apunts,
que la ment distribueix
per enriquir els sentits.

Mònica Huix-Mas. Paraules senzilles. 2012

Matinada d'examen

   Cimals immensos, llibres apilats
tanquen la tundra dels apunts: neu verge
tacada amb rius de tinta, corriols
incomprensibles sense perspectiva,
cada lletra un avet, les xifres rocs.
A l'est, la torre circular, esvelta,
del termo groc, la tassa amb sucre al fons,
un bolígraf, un llapis i l'esfera
ineluctable del despertador.

  Sota el gran sol del flexo, obert, un llibre
amb una taca mínima que es mou
entre les línies catorze i quinze:
orfe, atordit, s'asseu sobre una pe.
Contempla desolat aquest paisatge,
el blanc i el blau que no s'acaben mai.
Per un moment somia i veu el dia
(aviat, aviat) que en marxarà per sempre.


Jaume Subirana, dins,


L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018

Ed.: Antoni Tort Bardolet

Apunt

¿Toc la rosa o també escolt la seva música?
Del que no entenc en faig una biblioteca.



Antoni Vidal Ferrando. Gebre als vidres. 2012