aquesta llum

aquesta llum
no deixa créixer res
tanco els ulls
i busco

Júlia Sentís. Palpentes. 2026. P. 9

VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.

Missiva

si lligués el desig a una pota d'ocell
si l'encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco   aquell cos que ara és meu

sorprendria als banyistes   la implosió enmig del cel

De: Emergència

Mireia Calafell. Si una emergència. 2024. P. 53

Epíleg de Pol Guasch.

Premi Carles Riba 2023.

Sol i núvols

Sol i núvols
terra i aigua,
mar i cel,
com tu i com jo,
contradictoris
buscant la llum
d'una tempesta,
en tantes hores apagades
que posen ombres
i un cel gris.

La pàtina de les roques,
aquarel·la feta de pluja,
té l'enyorança com a contorn.
Només el pont dels somnis,
amb els seus colors,
pot posar calma
en aquest paisatge.

Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996

Pròleg de M. Àngels Anglada

Amb exemples músicals
Llengua, notació o alfabet: text bilingüe català-castellà

El verd que busco

Vaig néixer en un pis de l'esquerra de l'Eixample barceloní, coincidint, cronològicament, amb l'adveniment de la República i l'arribada de les orenetes i del brot de les fulles tendres dels plàtans que vorejaven -i voregen- les calçades de la majoria dels carrers d'aquest barri. En aquella casa va transcórrer la meva infància i part de la meva joventut, llevat dels tres anys de la guerra civil i dels llargs estius que passava al Maresme, a la finca de l'àvia d'Arenys de Mar, alternant amb estades a Sant Joan de les Abadesses, al peu dels Pirineus.



(Fragment)



Núria Pompeia

Es troba en el llibre:

Barceldones. 1989

Direcció d'Isabel Segura Soriano.