Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blavejar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blavejar. Mostrar tots els missatges

24 de gener 2020

Jo et donaria

Jo et donaria, amor,
tota la tarda
per fer del temps un feix
d'hores esparses
i així, com mar tranquil,
blavejar l'aire.

Jo et portaria, amor,
fruita enramada,
com l'aire pels balcons
d'aquesta casa,
i dir-te també avui
paraules clares.

Jo tornaria, amor,
a viure encara
altres dies passats,
dies com d'aigua,
lliscant entre els illots
d'un mar en calma.


Mireia Lleó, dins,


Reduccions : revista de poesia. Núm. 79, pàg. 48

25 de febrer 2017

Jo et donaria, amor

Jo et donaria, amor,
tota la tarda
per fer del temps un feix
d'hores esparses
i així, com mar tranquil,
blavejar l'aire.

Jo et portaria, amor,
fruita enramada,
com l'aire pels balcons
d'aquesta casa,
i dir-te també avui
paraules clares.

Jo tornaria, amor,
a viure encara
altres dies passats,
dies com d'aigua,
lliscant entre els illots
d'un mar en calma.



Mireia Lleó, dins,


Reduccions : revista de poesia. Núm. 79, p. 48

02 de desembre 2012

Cap a Llevant

Cap a Llevant les maresmes cobertes pels senillars s'estenien encara 
fins a la mar: a la part oposada la verdor dels conreus havia envaït
ja tota la ribera. Una ampla extensió inabastable, una immensa 
planúria inundada de llum, sembrada ací i allà de casetes 
emblanquinades, desplegava ara la seva bellesa davant dels ulls, 
es dilatava devers tots els horitzons i moria a la part alta davant 
la línia obscura dels turons, poblats d'oliveres i garrofers, per on 
passava la carretera. Allí, a la vora d'ella, Amposta reposava invisible, 
meitat dels arrossars, meitat dels oliverars, a la vora de l'Ebre, 
amb les fàbriques d'elaborar arròs aixecant contra l'horitzó llurs 
altes xemeneies. Més enllà els turons suaus, amb llurs oliverars 
i amb els quadres de les vinyes en les vessants, anaven ascendint 
dolçament fins a perdre's al peu de les muntanyes que blavejaven allà al fons.


Fragment.




Sebastià Juan Arbó. Terres de l'Ebre. 1980