el cel s'emmirallà.
Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!
oh tendre sospirar!
Paratge somniat. Potser t'abelliria
son auri parament.
En platges de coral hi dorm la llum del dia;
la posta s'hi encén.
Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana
els seus castells rodons.
Les prades que s'hi fan no saben la rotllana
de les estacions.
Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,
però, l'instant fugaç,
l'espurna del desig, la rosa que es marcia,
el braç damunt el braç.
Per'xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella
i l'ona de la mar, en veure el primer estel,
corones deixarà, per tu, de vidiella
i rams de xuclamel.
Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993), dins el llibre:
Antologia general de la poesia catalana. 2012
A cura de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada