Només el verd, només el blau, només l'aigua amb caprici de joguina i aquest present que em plau, home i temps havent l'hora matutina. Tot el mar davant meu, l'esguard de l'aigua, antull de cada onada, el vol de la gavina airós i breu dins la pau enamorada. Ventim que no veu ningú i acarona la pell i mou la vela, i aquesta salabror que ve de tu, mar formós on el viure s'hi arrela. Marejol que regolfa pel sorral i al sol matiner s'encara. Rosa dels vents, voler el delit ben alt, que la vida és amb mi i tot és ara!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
01 de febrer 2014
Aquest present que em plau
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Ara.cat,
bellesa,
blau,
gavines,
mar,
Mediterrània,
onades,
persones,
Platja de Llevant (Barcelona),
poesia del present,
verd,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada