Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 d’abril de 2017

Col·leccions

Respiro pols. Contaminació
Convuls alè
de la ciutat insomne.

Em pren el tic
del ja faig tard
i el va correm

Cercaré dins meu
al racó
més amagat.

I a grapats prendré
puntets de llum.
Valuosa col·lecció.

Tresors
               fets de paraules.



Teresa Serramià Samsó. Barman

15è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2004

Interior amb àvia llegint

Ah, mais oui, c'est la niege,
c'est la niege qui se fonde,
deies, quan, amb els ulls mig tancats,
ves a saber quins somnis, quins desigs
apagats sota la teva pell
ja resseca dels anys i dels hàbits submisos,
t'explicaves als vespres -veig cretona esvaïda
de flors blavoses, dàlies extravagants i zínnies
postnoucentistes, una mica art-déco-, sí, les mateixes
del menjador de S'Agaró, però allà
eren de tots colors i ara aquí són blavoses,
descolorides, tot és com descolorit
ara, i abans, ai abans de la guerra
tot era de colors i teníem el cotxe,
-és el mateix dibuix-, ens el van prendre els rojos,
el papà el conduïa quan vàreu anar a França
i quan éreu a Lourdes, sí, bonic, molt bonic,
l'aigua baixava pels carrers com un riu
i tot era tan verd...


(Fragment)


Narcís Comadira. Àlbum de família, 1980

Los dos campanars

...
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

...
Als catalans de França


(Fragment)



Jacint Verdaguer. Canigó, 1944


A Verdaguer

Aigua clara a la 36a Caminada Popular de Torà (2017) per Teresa Grau Ros
Tu arribaves el primer
a la fita que ens empara.
Tu oferies a Déu Pare
el teu nom de Verdaguer.

I el teu verd ens dura encara
del primer vers al darrer,
i tornem al teu verger,
que té sempre l'aigua clara.

Amb tu se'ns obren les flors,
i resseguint el teu clos
ens cau la fruita madura.

Dona'ns el goig de sentir
aquest misteri diví
que se'ns torna criatura



Manuel Bertran Oriola,


Quan l'ànima escolta

Conversant tot fent camí a la 36a Caminada Popular de Torà (2017) per Teresa Grau Ros
   Quan l'ànima escolta
tot parla el parlar més viu
  i la remor més somorta
     s'explica i ens diu;
     les fulles de la riba
  conversen vehements,
les rieres d'aigua ombriva
     xiuxiuegen rabents;
    vents i valls i núvols,
   per on Déu ha passat,
     revelen i proclamen
el Mot més ben guardat...
     quan l'ànima escolta!



Tr.: Ferran Bach

Un sol mot

Fent camí a la 36a Caminada Popular de Torà (2017) per Teresa Grau Ros
La mesura la dona el sofriment
i també dona el goig i l'esperança.
Volguem contra corrent i a cada riba
hi ha gent que ens recrimina i ens combat.

I ara propòsits i silencis fan
un sol recer i a l'arbre de les hores
el temps detura el temps i s'hi emmiralla.
Tot és risc i fulgor enllà del gest
i quietud de bosc a l'esplanada
dels anys i dels projectes. Molt endins
hi ha el neguit que desvetlla poderosos
contrallums i l'arena en què tota aigua
s'exalta i mor.
                      Xarxa de vent, la tarda
sotmetrà l'infinit a la mesura
d'un sol mot: som. La resta és pura anècdota.




Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1996
Pr. de Salvador Espriu

29 d’abril de 2017

Somriure

Mira'l,
            el somriure.

La VIDA es disfressa d'alegria
                                           uns instants,
                                                               només.



Carme Jurado i Sayós. De la vida i dels silencis.

14è Concurs de poesia Miquel Martí i Pol 2003

Reng d'arbres

Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres obedients , inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.

Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint els que com jo temen.

Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d'una valentia ferma com flamarada!!


Francesc Xavier Simarro Montané. Reng d'arbres.

13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2002



27 d’abril de 2017

Epigrama a la Mare de Déu de Montserrat

Verge nostra, Montserrat,
per nosaltres una fita
i una font de pietat;
veritat d'aquella dita:
"Terra negra fa bon blat".



Josefina Tura de Bertran
Manuel Bertran Oriola

Poemes montserratins, 1997

23 d’abril de 2017

III. EL SOMNI

Viu la història amb... El cavaller Jordi / Marie Morey | Cruïlla per Teresa Grau Ros
Però no et resignes a lliurar-te a la desesperança,
perquè en el cant d'amor que t'allibera,
enllà de l'agonia  de les hores d'ara,
hi ha l'essència més pura d'allò que ets:
la lluita clara de la vida
d'una vida que entregues al teu somni
d'amor i llibertat...
...un somni necessari
que l'espiral dels anys i la distància
no podrà trencar mai,
perquè d'ençà que saps que algú t'estima
des d'un silenci tendre com el teu silenci,
et saps també lliure per inventar
un món amb altres lleis de somni.


Marcel Germain i González. Des del silenci.


20 d’abril de 2017

Sanguinyol

CORNUS SANGUINEA - VALLFEROSA - IB-068 (Sanguinyol) per Isidre blanc (Obra pròpia) [CC BY-SA 4.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], via Wikimedia Commons
Isidre Blanc

L'oratge

L'oratge esquerp no podia amb el tou de boira,
sentiments i emocions barrejats i desordenats,
abandonats en la buidor.
Poc després aparegué un núvol a l'horitzó,
escampant cerimoniós una pluja menuda
per amorosir els sembrats eixarreïts del pensament.
És una hora de quietud quasi mística,
dins dels solcs -abans erms-
començaren a germinar amb timidesa
el ritme, les metàfores, els hipèrbatons...
A l'estrena d'aquell paisatge
la irisació de les paraules prenia cos,
desvetllava imatges i sense fressa, delicadament,
mil flaires desconegudes
s'uniren per ungir el primer poema.


Carme Colomer i Planas. Cinc molècules d'ADN, dins,

14è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol, 2003

Les peres jovenetes

¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en una llum infinita.

¡Ah si les albes roses i els branquillons d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!



Josep Carner. Els fruits saborosos, 1998
Ed.: Esther Centelles

17 d’abril de 2017

TUU

Tulipa rosada per Teresa Grau Ros a Flickr
Pessic obert. Pastora del camí.
Borla de la muntanya. Ala barquera.
Nina de salut. Gota del destí.
Ramell blancvestit. Copa de foguera.

Barana dolça. Rosa de coixins.
Tro de rosada. Niu de la frontera.
Flor de la llibertat. Follet de brins.
Arracada del cel. Astre i bandera.

Sang del repòs. Anell. Mare brillant.
Canyeta de la mar. Bosc de l'instant.

Serrell d'abril. Aigua primordial.
Maduixa de claror. Porta amb senyal.

Cascavellet del sol. Nus de fulgors.
Llei de l'aurora. Tu. Festa d'amors.




Joan Brossa. Poesia i prosa, 1995
Est.: Glòria Bordons





12 d’abril de 2017

Cerdanya

Cerdanya, qui l'ha vista i la veurà?
En el cel llis la serra d'un blau malva.
Or destenyit de segle camps enllà
i dins les valls l'enyorança de l'alba.

Colom assolellat, oh glop de neu,
l'aigua subtil senyala sense espera
el granit blanc per clavar-hi la creu
i a l'estiu ramellets de primavera.


De Cantilena


Josep Sebastià Pons. Poesia completa, 1988

Ed. crítica de C. Camps
Pr.: A. Susanna

11 d’abril de 2017

Sota la lluna plena

     Sota la lluna plena, passejo fins al vell balneari
abandonat.
     Boques de bronze diuen paraules d'aigua.


     Sota la lluna,
   cinc boques xiuxiuegen
     secrets de l'ombra.


J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua, 1996
    

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.



Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits, 1981
Pr.: Salvador Espriu

Fotografia

Sempre recordaré aquell desplaçament
del cos, el teu, al meu costat.
Era migdia i l'aire tebi
suportava el rigor de la mundanitat.


Margarita Ballester. Els ulls, 1995


Finestra oberta

Quan el record
només conté records,
i l'horitzó defineix en nosaltres
la inquietud d'un límit,
és arribat l'instant
del cor tranquil
i la finestra oberta de bat a bat
per definir des de nosaltres
la pau del mar sobre les criatures,
i lliurar els somnis
al somni del destí.


Vicenç Llorca, dins,

Autisme trenquem el silenci amb la poesia, 2014

10 d’abril de 2017

Montserrat, deixeu que tots sardanegem...

 Deixeu que tots sardanegem
     com vostres penyes,
 i feu que bressi les ensenyes
el cant d'amor de la nit de Betlem.

 Ens apleguem entorn de Vós
        amb l'alenada   
del vostre maig i amb l'abrivada
     de la tenora de so cabalós.

  Mare de Déu de Montserrat!
       Formem rodones,
i ens sembla viure en les persones
   de la inefable i ardent Trinitat.

  Flames de goig en contrapunt.
         Passos, compassos,
 delit del cor que passa als braços
i el pensament que  se'n va cel amunt.

       Ai, flabiol! Ai, tamborí!
           Deu-nos l'entrada,
    que ja la verge, enamorada,
  sent a la falda com salta el Diví.



Manuel Bertran Oriola
                    abril 1959

Poemes montserratins, 1997

9 d’abril de 2017

Si vaig fent via pels camins del mar

Tornassols de Montserrat Altarriba (llibre de poesia) per Teresa Grau Ros
Si vaig fent via pels camins del mar,
hi deixo sempre empremtes ben segures
que puguin retornar-me a l'estuari,
allà on neix la llibertat de l'aire.



Montserrat Altarriba. Tornassols, 1998
Pr.: Climent Forner

La pedra oberta

Primer esbosso amb llapis el que serà
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.



Joan Brossa. La clau a la boca : 1996, 1997
P.: Pere Gimferrer


8 d’abril de 2017

2 d’abril de 2017

Aprèn

Rosa groga al roserar del Parc de Cervantes. Rosers d'arbret. MME. PIERRE S. DUPONT. Híbrid de te. Obtentor: Charles Mallerin, França, 1929. PE / 16 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Aprèn a llegir el que l'amor silent ha escrit;
Sentir amb els ulls és cosa de l'amor subtil.

Shakespeare, Sonet XXIII


dins, 

Margarita Ballester. Els ulls, 1995

La bruixa menja paraules

Cerquem les paraules
per fer-ne un brodat
amb petons de faules
i fils platejats,
que la bruixa Fofa
aviat tornarà
envoltada d'ombres,
plugims i gratalls.
Cerquem ben de pressa
dintre de la bossa,
davall la prunera,
darrere la porta
o entre les mongetes;
que si ve la Fofa,
ben seca i resseca,
se les menjarà.
Paraules perdudes
jugant al sofà,
un ball de baldufes,
fru-fru i pim-pam.



M. Mercè Domínguez, dins,

Autisme trenquem el silenci amb la poesia, 2014

1 d’abril de 2017

Un matí d'abril en gràcia

Un matí d'abril en gràcia
s'ajoca en mi un somriure ignot
i torno a dir espurnejant
el Càntic de tots els Càntics.

Vesso mel pels ulls
i lloo déus tel·lúrics
d'una vella glòria
en un retorn eclèctic.




Laia Llobera i Serra. Cicles, 2009

Pr.:  Montserrat Bacardí