Tu arribaves el primer
a la fita que ens empara.
Tu oferies a Déu Pare
el teu nom de Verdaguer.
I el teu verd ens dura encara
del primer vers al darrer,
i tornem al teu verger,
que té sempre l'aigua clara.
Amb tu se'ns obren les flors,
i resseguint el teu clos
ens cau la fruita madura.
Dona'ns el goig de sentir
aquest misteri diví
que se'ns torna criatura
Manuel Bertran Oriola
Poemes montserratins. 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada