tot parla el parlar més viu
i la remor més somorta
s'explica i ens diu;
les fulles de la riba
conversen vehements,
les rieres d'aigua ombriva
xiuxiuegen rabents;
vents i valls i núvols,
per on Déu ha passat,
revelen i proclamen
el Mot més ben guardat...
quan l'ànima escolta!
Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000
Traducció de Ferran Bach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada