les roses i la lluna.
L'aire dolç de la nit
amb sordina murmura.
Els estels fan l'ullet
mirant-se la font pura.
Ai amor!
Qui fós al teu costat
en l'instant encantat,
ai amor!
Olor de romaní
perfum suau de menta.
Cancó de rossinyol
en la quietud perla.
S'adorm al lluny la mar
mentre l'alba es desperta.
Ai dolor!
Et fossis allunyat
en l'instant encantat,
ai dolor!
Pròleg de Salvador Espriu
Carta-pròleg de Carles Riba
