A dolls

Soc qui soc.
Atzar incomprensible
com ho és tot atzar.

Podria haver tingut
altres ancestres,
haver abandonat volant
un altre niu o, amb l'escata,
haver-me arrossegat
per sota un altre tronc.

Al camerino de la natura
de vestits no en falten.
Vestits d'aranya, gavina, ratolí.
Cadascun s'ajusta a la mida
i es porta amb obediència
fins que es fa malbé.

Jo tampoc no l'he escollit,
amb tot, no em queixo.
Podria haver sigut algú
molt menys aïllat,
Algú d'un formiguer, eixam, mola de peix,
una part del paisatge agitada pel vent.

Algú molt menys feliç
que es cria per fer-ne pells,
o objectes per a una taula de festa,
o una cosa que neda sota un vidre.

Un arbre clavat a terra
quan hi arriba l'incendi.

Un bri trepitjat per la cursa
d'esdeveniments incomprensibles.

Algú feroç i fosc
que per a d'altres brilla.

I si fes por a la gent
o tan sols fàstic
o tan sols pietat?

I si hagués nascut
en una tribu errònia i davant meu
es tanquessin camins?

Per ara el destí
m'ha estat bondadós.

Podria no haver-me estat donada
la memòria de bons moments.

Podria haver estat privada
de la tendència a comparar.

Podria haver sigut jo mateixa
però sense sorprendre'm
i així seria algú del tot diferent.

Wisława Szymborska. Instant. 2018. P. 18-23

Traducció: Joanna Bielak.

Títol original: Chwila.

Text en català i polonès.

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

Esdeveniments

Un peix s'ha engolit l'ham. No ha pogut ni sospirar.
Sospirà el pescador a la vora. Que quina misèria.
Un segon peix esquivà per sort l'esquer.
Se'n va adonar a la gorja d'un tercer peix.

Una persona amb càncer va pintar un quadre
i morí en pondre's en el quadre el sol.
Un altre malalt es va guarir. Va plantar al jardí
calèndules. I es va penjar amb el seu cinyell.

Una papallona nocturna entrà per una finestra tancada.
Va lluitar entre els partisans contra la foscor
però va morir a la llum. Va ser condecorada
per tan clara victòria. Per la seva volàtil mort.

El primer amor l'ha llevat de les escales el porter.
De pensaments sobtats una milotxa trasteja per casa.
Els infants van a escola. Les dones als infants.
A les dones els homes. La vida continua.

De: Segon recull de poemes (1970)

Ewa Lipska. Eixida d'emergència. 2004. P. 38

Pròleg, selecció i traducció del polonès de Josep-Antoni Ysern.

Nota

La vida és l'única manera
de cobrir-se de fulles,
agafar aire a la sorra,
elevar-se amb les ales;

ser un gos,
o acariciar-ne la càlida pell;

diferenciar el dolor
de tot allò que no ho és;

cabre dins dels esdeveniments,
vagarejar per les vistes,
cercar el més mínim dels errors.

És una ocasió excepcional
per recordar una estona
allò de què s'ha parlat
quan el llum no estava encès;

i per ensopegar amb una pedra,
ni que sigui només una vegada,
quedar xop en alguna pluja,
perdre claus a la gespa;

i seguir una espurna amb la mirada;

i desconèixer incessantment
alguna cosa important.

Wisława Szymborska. Instant. 2018

Traducció de Joanna Bielak

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

Una tarda de versos de maig

Transformar el fet de no poder estar

als esdeveniments poètics que desitjaria.

I descobrir, escoltant 

i gaudint àvidament, a l'aparell,

veus i personalitats diferents

i extraordinàries alhora:

Mary Oliver i Rafeef Ziadah.

Aquest bategar compassat
d'una realitat poètica 

que ni Arderiu,

ni Espriu

no van conèixer ni assaborir,

ni milions de poetes d'arreu del món

imaginar-s'ho.

I ara, nosaltres, sí.

Internet i la pluja han retornat, 
novament,
l'equilibri a l'espai quotidià
una tarda de versos de maig.

Poesia inèdita. Actualitzada el 2 de maig de 2026.

Teresa Grau Ros

Blau verd, color Caran d'Ache

Aquesta és la història d'un entusiasme. 

Entre el 1964 i el 1982 la poesia va esdevenir

una alternativa a la grisor del franquisme i a

les claudicacions de la Transició. Va canalitzar

el desig d'un canvi de vida que es va traduir en

imatges i paraules, actituds personals i

esdeveniments col·lectius.

Fragment.

Julià Guillamon. Blau verd, color Caran d'Ache.

Es troba en el llibre:

La revolta poètica : 1964-1982. 2013

Venies de l'apocalipsi

Vas aparèixer amb trompetes de foc.
Ningú no t'havia sentit,
tots dormien, els rostres tranquils
escampats sobre els coixins.
Et vas acostar a casa amb pas ferm.
Una figura blanca com la neu
que venia del sol.
De sobte es va fer de dia.
Un esdeveniment.
Una certesa.



Tercera visió, II.


Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2006

Germà, digueres, no em diguis

Germà, digueres, no em diguis
més això, que els únics que no es comporten
normal són els esdeveniments.

TOT
ERA
VEU



Enric Casasses. Canaris fosforescents. 2000