Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comas Gras [Jaume 1948-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comas Gras [Jaume 1948-]. Mostrar tots els missatges

03 de gener 2019

Empúries

              Ia

Finalment les construccions de l'home
retornen al paisatge

              Ib

Per fi vençudes
les construccions de l'home
són romes: pures

             II

Mirar el passat
com un paisatge nou sense memòria.

              III

Se'ns dilueixen
el temps i les ruïnes
com l'esbotzada*

              IV

Excepte els anys el gust del mateix oli
i el mateix vent.

              V

Sabem dels grecs retòrica;
però,  ¿dolor i desig?

              VI

les pedres callen
els instants de l'efímer
irrepetibles.

              VII

Amb transcendència
el sagrat es profana
―ànimes fugen.

              VIII

Una rosella proclama en mig de l'àgora
supervivència.

              IX

Els gavians són desigs esventats
somnis d'heteres.

              X

La mar, ―sols ella―
comprèn el diacronisme
intuïtiva.


Fragment




*onada


Jaume Comas. Postals de l'Escala, 1998

17 de març 2013

Si vols que planti cara dóna'm claus

Si vols que planti cara dóna'm claus
i vint ralets d'independència plena;
dóna'm permís que vetlli a les petites.

Arribarà el moment, vindran els nostres...
I si no és cert, ens resta l'esperança
que és mare de la ciència, de l'acció.



Jaume Comas. Postals de l'Escala, 1998