De cada cent éssers humans,
dels que ho saben tot millor,
n'hi ha cinquanta-dos;
d'insegurs de cada pas,
quasi tota la resta;
dels disposats a ajudar,
sempre que no impliqui temps,
fins i tot quaranta-nou;
dels que sempre són bons
perquè no saben fer cap altra cosa
quatre, bé, potser cinc;
disposats a admirar sense enveja,
divuit;
dels que viuen sempre atemorits
per algú o alguna cosa,
setanta-set;
amb el do de la felicitat,
uns vint i escaig, com a molt;
dels inofensius quan estan sols,
que es tornen salvatges en la multitud,
més de la meitat segur;
dels cruels
quan les circumstàncies els hi obliguen,
és millor no saber-ne
ni el nombre aproximat;
els que aprenen de la lliçó
no són gaires més
que els que no la necessiten;
dels que de la vida no prenen més que objectes,
quaranta,
encara que m'agradaria estar equivocada;
d'encorbats, adolorits
i sense llanterna en la foscor,
vuitanta-tres
més tard o més d'hora;
de dignes de compassió,
noranta-nou;
de mortals,
cent de cent.
Un nombre que per ara no varia.
Wisława Szymborska. Instant. 2018
Traducció: Joanna Bielak
Títol original: Chwila, 2002
Text en català i polonès
XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
