ens omplen els ulls.
Aterreix la por de tants
esbarzers.
Les punxes s'arrapen
a les mans, petits martiris;
flocs de llum - engrapades
mentides en cada floc lluent.
a les mans, petits martiris;
flocs de llum - engrapades
mentides en cada floc lluent.
S'esllavissa l'espant
sense fi, i
les botes s'ensorren en
el llot de tants dies.
sense fi, i
les botes s'ensorren en
el llot de tants dies.
L'ordre, un desgavell; un caos
de malediccions, d'enveges.
Tants morts amb ulls
oberts que ens miren.
de malediccions, d'enveges.
Tants morts amb ulls
oberts que ens miren.
Però encara floreixen geranis i
hi ha ocells que volen a
mig aire!
Avui, onze de setembre,
sols la mar ens separa.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules : obra poètica 1963-2002. 2002. P. 194
Edició i pròleg a cura d'Oriol Izquierdo.
Dibuixos de Roser Bru.
Dibuixos de Roser Bru.
