Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de juny 2023

Mandat

Un poema
jeu a l'aguait

Jo hi passo de llarg
amb displicència

Se'm llança al damunt
em xiuxiueja paraules
a l'orella
em mana escriu

No me'n puc desempallegar
impacient
escric

El paper és pacient




Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022

Traducció de Feliu Formosa
Pròleg de Heike van Lawick

Text bilingüe català-alemany

Perquè dir res

Perquè dir res sobre allò que ja coneixem o sobre afanys quimèrics?
A la fronda dels bedolls, vora el riu, m'he aturat a escoltar el silenci.

I he sentit parlar el silenci.




El laberint del cal·lígraf, VI


Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022

Pròleg de D. Sam Abrams

Aniversari

Hi ha tant de món alhora a tot arreu del món:
tantes morenes i morrenes, oceans i gavians,
bous i anous, cues d'ocell i estels amb cua...
Com m'ho faré per aplegar, per endreçar tot això?
Aquest bruc i aquest boc, tants aiguats i verats,
clavells i estornells, ¿on ho desaré tot plegat?
Pulsatil·les, goril·les, filons i refilets...
Gràcies, però em sembla que és, de molt, un xic massa.
Quin gerro trobaré per a aquests grèvols i núvols,
aquest prec, aquest zel, aquest fast i aquest bull?
On m'enduré aquest colibrí, on guardaré tant d'argent,
què en faré, em voleu dir, d'aquest zebú i aquesta zebra?
Un biòxid qualsevol ja és cosa de pes i de valor,
què direm, doncs, d'aquest pop, d'aquest centpeus!
Em puc imaginar el preu esborrat de les estrelles...
Gràcies, però el cert és que no ho crec meritar.
No us sap greu de regalar-me la posta i el sol?
Què n'ha de fer, de tot això, aquesta pobra mortal?
Soc aquí per un instant i només per un instant:
veuré encara el que vindrà i la resta tant se val.
No arribaré a discernir-ho tot plegat del no-res.
Perdré aquests pensaments en l'acuit del viatge.
La despesa més petita resulta gran en excés:
aquesta tija, aquest sol pètal, quant d'esforç!,
per a un sol cop en el món, del no res cap al no res,
i ell és sotil de tan perfecte i de tan fràgil superb.





del recull Un cas qualsevol. 1972


Wisława Szymborska. Vista amb un gra de sorra : antologia poètica. 1997

Traducció: Josep M. de Sagarra

29 de juny 2023

mira què han fet

mira què han fet
va cridar-li la terra a la lluna
m'han convertit tota en un sangtraït



verd i blau





Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2018

Traducció: Bel Olid

25 de juny 2023

Cançó de bressol

Vina aquí,
barqueta meva,
descansa de navegar.
Dorm tranquil·la
                   aquesta nit,
deixa que es remogui el mar.
Et bressolaré amb tendresa,
                   a poc a poc i suaument.
Abandonem les tempestes
                   de memòria i pensament.


10

Lola Casas. Mirant al mar. 2022

Il·lustracions: Gibet Ramon

23 de juny 2023

No podràs

No podràs acabar-te mai tant paisatge. El verd surera
que ara sents el duràs sempre més inalterable en aquesta
petitesa de mans amb què et vals i guardes.


Cristina Casas. Al mig de les coses. 2013

IV Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2012

Deixa'm ser atzavara

i viure oberta
a la timba de l'oceà
que tot ho calla
els trasbalsos। les misèries। la devastació
l'atreviment de ser extremadament lliure.



Meritxell Cucurella-Jorba. Sempre encara. 2023

Orient i occident

Orient i occident
són drecera i laberint.
Sens camins per descobrir
ni ciutats per conquistar,
la terra ara és més que mai
un ermàs desconegut
amb un cert regust de pols.
Ni amb les urpes no podem
urpar les soles del cel.



Joan Tomàs Martínez Grimalt. Epigramari. 2021

Recepta

No en tindrem prou amb una mort
per copsar l'ànsia del faisà
que haurem fet créixer en captiveri
quan mira el cel entre les reixes.
No en tindrem prou amb una mort
i no podrem morir dues vegades.
Com explicar, si no, que algú llegeixi
cal salpebrar les ales i lligar-les
per evitar que s'obrin dins del forn

i no senti com trona aquí a la cuina,
com poder entendre el gest 
de qui pinça les potes i no enyora
un cel més clar, clar com aquell
que va acollir, en el seu moment,
l'embranzida de l'au. I amb la de l'au,
la seva.


Mireia Calafell. Nosaltres, qui. 2020

Premi Mallorca de Poesia
(Premis Mallorca de Creació Literària 2019)

Les sargantanes

Les sargantanes
escolten sota el sol
entre ruïnes.

De les estances,
me n'agraden les ombres
i abandonar-m'hi.



Eudald Puig, dins,


Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018

A cura de D. Sam Abrams

21 de juny 2023

De la meua finestra estant

Ha tornat, el xut
al meu ampit.
En redó ens mirem a manera de compenetració.
És el mateix que a l'encalç de l'oreneta
fueteja el fullatge del xiprer.
Tot un estol fugint-ne en estampida.

Que innocentment
la vida s'obre camí amb la mort
i viceversa.


M. Dolors Coll Magrí. De mineral. 2022

18 de juny 2023

Aquests forats

Aquests forats que tens a les galtes són pous que resguarden
l'aigua de les pèrdues per convertir-la en l'aliment d'un nou
somriure.



Clara Peya. Liti-o. 2020

Il·lustracions: Wara de Ormaechea

Textos en català i castellà

15 de juny 2023

A la vora

Els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre

         Anna DODAS


A la vora de la meva boca trista
els pobles esbalçaven la carn
que no sabien dir: les cases
enfonsades, llibres cremats
i en un pou,
cabells sense nom,
veus escapçades i fosca,
l'arna primavera.

La veu de l'arna, IX


Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021

Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau

El gest parla

El gest parla en baixa veu, fregant, amb les puntes dels dits, el silenci
de les paraules.
Una escriptura immaterial, que en desvela la bellesa oculta.
Marinada que ondeja bladars, cap al tard.


El laberint del cal·lígraf, XVI



Antoni Clapés. No cal repetir aquest instant : (obra reunida II, 1982-1997). 2022

Pròleg de D. Sam Abrams

14 de juny 2023

Recompons

Sobre el garbuix dels dies
estens un sòlid vel de concordança,
aplegues sols i  llunes,
calius i esperances,
quelcom asserenant i inabastable.
No podria expressar-ho,
brunz només un murmuri a frec de llavi,
dedins cau la cascada,
passió fora mida
i goluda, encesa delectança.
Aplegues, fetillera,
tot allò valuós i cobejable:
esborres les fronteres,
acostes les estrelles,
i recompons els meus fragments esparsos.


Josep Vallverdú. Atresorat silenci. 2022

Pròleg d'Isidor Marí

10 de juny 2023

El carnaval dels animals

Pardals immòbils,
notes d'un pentagrama
als fils elèctrics


Vola que vola
l'ocell i en cada volta
perd una ploma



Haikus per a infants i lectors joves




Isabel Oliva, dins,

Edició de D. Sam Abrams

05 de juny 2023

La Fageda d'en Jordà

Un recer de pau profund
he trobat a la Fageda
caminant a poc a poc
sobre grocs daurats de seda.

Entre lava mil·lenària
la molsa brodava verd
era un toc de melangia
respirar en aquell indret.

Una gran pluja de fulles
ens queia molt lent del cel
el seu clam xiuxiuejava
deixant un regust de mel.


Teresa Grau

Novembre de 1998


Poemari de la Fageda d'en Jordà. 2001

Poesies dels Amics de les Lletres Garrotxines
i Poesia Viva de Barcelona.

Portada de Nicolau Gironès

Pròleg de Carles Duarte i Montserrat

A la plaça dels Apòstols...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica,
que acull els pensaments quan ha emmudit
la ciutat, i una pau quasi eleàtica,
hi arriba perennal, sense brogit.

Aquell banc on s'asseu sovint el sol
i la calma reposa arrecerada
sota les fulles d'acant, talment un vol
de claror vegetal petrificada.

Com m'atrau aquest banc de soledats
on apòstols absents fan companyia,
santuari secret de llibertats,
presoner de tants precs de melangia...

Refugi improvisat i confident
com falda maternal, viva i present!



Margarita Colom. Girona... es deia Girona. 1998

Pròleg de Narcís-Jordi Aragó

Il·lustracions de diversos artistes

Cal cedir

Joventut estalonada,
bé cal que respiris fort!
Per la gola eixarreïda
tu voldries beure a doll
al cantiret de la lluna,
que traspua els teus records.

Joventut estalonada
pels dies i per les nits,
correràs per les senderes
fins que et faci mal el pit;
mirallets de caçar aloses
cridaran el teu desig.

Joventut estalonada,
ja el cap va dient que no
i el cor encara s'exalta
en les fugues i en l'amor.
Mentre el cor i el cap s'expliquen,
tu, callada, has pres el vol.



Clementina Arderiu. Contraclaror : antologia poètica. 2008

Introducció, selecció i articles de Maria-Mercè Marçal

Avui

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia
el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer
Gran de Gràcia, vaig topar una vella encorbida, amb
fardells feixucs a les mans. Em va aturar, i em va dir si
la volia ajudar. Em va donar una senalla amb menges,
draps, llaunotes, cordills i jo què sé. D'arribada al cantó 
del carrer d'En Brusi, va dir que ella tirava avall. Vaig
tornar-li el fardot. Tot mirant-me amb ulls clars i 
somrients, va dir: —Gràcies, noi; no te'n penediràs:
soc la Mare de Déu
. No li va plaure la cara que jo feia
de minyó incrèdul i tibat, i va afegir:  —Quan sentiràs
que les campanes dels Josepets tocaran a morts amb un
repic diferent, com si fossin les campanes de Pasqua,
serà per mi. Pensa que jo em recordaré de tu
. Va seguir,
rancallosa, carrer avall, es va girar, i em va dir amb veu
alta i jove: —Digues pertot i a tothom que allò que canten
i conten del meu home, no és pas veritat.


J. V. Foix. L'estrella d'en Perris. 1992

Edició de Jaume Vallcorba 

03 de juny 2023

Quadern

          Mirava, allunyant-me,
          un orient de coníferes.
              ÓSSIP MANDELSTAM


Mirava, apropant-me, un barranc d'oliveres
proper a l'aigua amb branques blau-fum.
La lluna ja enlairada engiponava al voltant de la muntanya
una pellissa de boira.
Samos, espellota'm, escup-me damunt la sorra
amb un fons de vidre.
Neteja la meva escorça, ressuscita només allò que està viu.
Descompon-me d'àtoms, deixa'm travessar per les llums.



Antonella Anedda. Historiae. 2022

Traducció i pròleg de Joan-Elies Adell
Edició en català i italià