o no seré la teva presonera,
despenja sobre meu la cabellera
d'un vent humit. No penso somiar.
Tampoc no sento cap desig i en va
cerco notar-te, terra, més lleugera;
com més t'estimo més m'ets estrangera,
el teu infant es mor sense plorar.
Se'n va tot sol, entre ceps, a temptar
un déu, si hi fos, encara prou cruel
i prefereix per amant l'infidel
i es dona tot, bell com és, al forà.
un déu, si hi fos, encara prou cruel
i prefereix per amant l'infidel
i es dona tot, bell com és, al forà.
Avui recita'm versos, timonera,
conta'm el que serà, el que se n'era.
conta'm el que serà, el que se n'era.
Versos de vi novell. 2009
Text: Teresa d'Arenys
Obra gràfica: Enric Maass
Obra gràfica: Enric Maass
Pròleg: August Bover
A propòsit de «Versos de vi novell»: Lluïsa Julià
