Creus té la gosadia de reivindicar les emocions significatives,
desinteressades i subtils, que tenen un paper absolutament
bàsic a les nostres vides. En primer lloc, són el ciment que
ajuda a unir els fragments de la nostra existència. En segon
lloc, són l'element que humanitza la nostra raó i la nostra
consciència moral. En tercer lloc, les emocions ens treuen
del clos tancat del nostre ego i construeixen els ponts que
ens vinculen amb el món que ens envolta.
Fragment.
D. Sam Abrams
Sant Cugat del Vallès, tardor del 2005, dins el llibre:
Ricard Creus. Cada dia un dia. 2006
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humanitzar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humanitzar. Mostrar tots els missatges
11 de maig 2013
Descobrir la vida
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
consciència,
construir,
Creus [Ricard 1928-2021],
descobrir,
egos,
emocions,
estimar,
existència,
gosadia,
humanitzar,
món,
persones,
ponts,
raó,
reivindicar,
subtilesa,
vida
21 de març 2009
A la poesia
Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons, del blog Dia Mundial de la poesia,
21 de març de 2009
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons, del blog Dia Mundial de la poesia,
21 de març de 2009
Etiquetes de comentaris:
#DMP09,
actituds,
art,
bellesa,
comprendre,
emocions,
escoltar,
estimar,
gratitud,
humanitzar,
illa de mots,
lectors,
llibertat,
llibres,
mar,
pàtries,
persones,
Pons [Ponç 1956-],
sublim,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)