Saüc

En la paret de pedra
de la masia centenària
es recolza un bon arbre
que el destí va plantar.
Viu despert en l'oreig de la nit,
sent el cant del xot, la remor del riu,
la pedra que rodola.

De les baies madures se'n fan
melmelades i essències guaridores.
Quan el saüc floreix, l'aire esdevé tebi;
la seva olor espanta els mals esperits.
Quan me'n vaig a dormir
els ulls del saüquer són els meus.
En despertar-me, ens apleguem
en una sola mirada que combina
l'ambient de fora i el de dins.

Entre el saüc i jo,
ni vidres ni porticons.
Tan sols una cortina brodada
amb les seves flors,
palmells blancs de calat fi i delicat:
guardeu-nos de la llum!
que mai no se'ns faci fosc
                                         del tot!

Esperança Castell
(Sant Adrià de Besòs, 1951)
Arrels a la roca (Meteora, 2016)

De:  Saüc (Sambucus nigra)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 260

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Primavera

Amaga les teves mans primavera
dels morts fetillera d'urnes
i de jaços mandrosa amant de
torpors i de somnis. Entre els sons
es distingeix el teu cèmbal i el
teu tambor estrellat. Aquell
que convoca brises i rosades
i el suau groc dels pistils
aquell que sedueix les herbes i les
transforma en flors fruits espigues
silencioses i erectes abans
de la turgència de les pomes de l'acre
suc de les baies harmonioses de
la tebior dels nius i del crepuscle
ordit de malentesos encantadors.
Ets tu primavera de boscos
i de vestits càndida fins
al consumptiu lilà dels seus
dits florits d'aromes i de sospirs.

Ignazio Delogu. Improbable viola. 1995

Traducció de Jordi Domènech

Cap al cingle

A baix costers i vinyes
orlades d'espinals
que a la tardor saluden
amb baies de corals.

Sarments que s'enjoiellen
de pàmpols i raïms,
i més amunt boscatges,
i més amunt els cims.

I al cap de tot del cingle
la musa confident
en son palau olímpic
on mai no toca el vent.

Maria Antònia Salvà. El retorn. 2008

Persistència

                                     A Josep Palau i Fabre


No tanquem les farmàcies.
Molts pocs són els qui venen a cercar-hi remeis
o bé un toc de bellesa.
Cada remei, però, l'hem preparat a mà
en morters d'alquimista
amb herbes amagades, amb oloroses murtres
i baies amarg-dolces de ginebró i llorer.
Si hi entressin, tan sols, en alts pots artitzats
quina aroma profunda els sobtaria!
Tossuts apotecaris, gaudim bescanviant
els daurats líquids, les arrels retortes.
Fins i tot convoquem
de tant en tant a festa, i regalem a dojo
l'ambre i el foc d'aquest vell alambí
força cansat: el cor.




Maria Àngels Anglada. Arietta. 1996
Epíleg de Joan Bastardas.

Com un talaiot

Com un talaiot, t'espero al final de la platja.
Jugues amb sorres terbolenques molt lluny
de mi. Penso en les tines amollides d'olis
antics dormint al fons del mar. Entre tu i jo,
hi ha un cor-rodat pels anys. No tornis ara
amb els dits tacats d'engrunes.




Susanna Rafart. Baies. 2005

Bernat Metge

No és per ofec dels meus cercles impropis
que en els manlleus els mots dissipen la ven-
tura de ser només paraules. Cada vocal s'afina
entre els oblits que l'aire imposa a antics gar-
laires. Ells i jo som a la fira d'aquells que no
han volgut dormir en la forma acostumada. E
cogitant somien, e somiant s'endolen per l'a-
mor dolç dels cans de diversa natura.



Susanna Rafart. Baies. 2005