Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polsegueres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polsegueres. Mostrar tots els missatges

27 de desembre 2017

Tarragona un matí de vent

Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.

I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!

Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
es drecen les muralles com protegint estols;
superbament encara fulguren les pedreres;

i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la Catedral s'eleva dins la claror resplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres!



Josep Carner, dins,

Joaquim Molas. Viatge poètic per Catalunya. 2014

Il·lustracions: Roser Capdevila

01 de maig 2011

Viatge al poble dels guerrers

Em vaig haver d'arraconar de pressa perquè
venien contra mi potser un miler de cavalls
amb soldats al damunt armats amb llances.
Van passar rabents, cridant i xisclant,
voltats de polseguera. I de seguida va
començar el repic dels tambors. Al davant
caminava, pit enfora, nas enlaire, el portador
de la bandera que voleiava al vent: vermella
i blanca duia escrit amb lletres vermelles
damunt del blanc i amb lletres blanques
damunt del vermell, "Coratge" "Puresa".

Patapam, patapam, patapam... tambors de plata,
escuts daurats, soldats nus de mig cos en amunt.



Fragment


Mercè Rodoreda.Viatges i flors. 1990