Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

26 de novembre de 2017

Ens neva

           A Lluís i Joan, els meus germans.

           
Ens neva i brillen
matins confusos, màgics.
La infància que retorna
darrera els vidres gèlids.
Nens d'aigua clara.





De Divertiments, XVI

Primavera de 1995 - gener de 1997



Mireia Lleó i Bertran. Amb terra al pensament, 1999
Il.: Joan Lleó
Pr.: Marta Gallart i Alzina

25 de novembre de 2017

Cartes als Reis

Jo llegia les cartes als Reis,
dels infants d'una escola,
i amb els ulls entelats, no he pogut
acabar de llegir-me-les totes.

Quina viva confiança posaven
en els Reis, demanant,
barrejat amb joguines, que curin
la germana petita, o el pare,
o el dolor de genolls d'aquell avi
que no pot caminar...
Quant d'amor i d'esperança duien,
escrits per ells, els mots «salut» i «pau»!

Com es pot, des del Cel, desoir-los?
De tan pura i sincera, esborrona,
la tendresa de cor dels infants.


Joana Raspall. Jardí vivent, 2010
Il.: Lluïsa Cauhé

Niagara-on-the-lake

Vora el llac, sento Txèkhov, Bernard Shaw,
Bertold Brecht i Elmer Rice. Les seves veus
s'ajacen a la sorra, omplen els còdols
grisos, els vidres blaus i verds que dormen
i tracen cercles a l'aigua encalmada.
Al captard, sotgen el cel amb tendresa:
ni un sol alè de vent no ha torbat l'aigua,
i amb el jaqué de festa, els guants, l'armilla
blanca, fan córrer les barques de vela
a través del silenci. Amb els peus molls
salten, s'esquitxen, riuen. Ara són
infants cansats de jugar amb les paraules.



M. Rosa Font i Massot. Com ombres vives, 1996
Pr.: J.N. Santaeulàlia

Rosella

Roselles per Núria a Flickr
Com se t'ha arrugat,
rosella vermella,
el vestit mudat
tot just estrenat?

Potser ha estat el blat,
rosella vermella,
o el vent que, esverat,
te l'ha rebregat.



Núria Albó, dins,



Gelosia

La teva gelosia ha entrat dins la meva
ratera i s'ha escanyat.
El menjar del gos atreu els ratolins
i els ratolins les trampes i les trampes,
la gelosia.
Aquell qui diu «amor» , «amor», només en demana.
El nadó viatja en metro sempre massa
abrigat, i és una forma d'odi. De l'amor
fresc se'n desprenen uns líquids que,
si no es renten, de totes mangueres ↿, puden.
L'aiguamoll d'un mercat al carrer del
darrere i tota forma d'odi és gelosia.
El pus et put i el mal et torna cec.
Deixa'm la soledat, et dic, i retorna't
la vida.
Jo no tinc res del que et pugui ser pres.


↿. Del castellà «de todas mangueras» per «de todas maneras» .



Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color, 2011
Pr.: Cèlia Sànchez-Mústich

De cambra

Joan Guinjoan Musica Of Cambra Trio Kandinsky Columna Musica per iClassical Com a Flickr
Tres sonates per a violí i piano
Dues per a violoncel i piano
Dues per a clavicèmbal i piano
Tres trios amb piano
Un per a piano, violoncel i trompa
Un per a piano, clarinet i violoncel
Tres quartets de corda
Dos quartets per a corda
Un quintet per a piano
I un altre per a clarinet i quartet de corda.


Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007
Pr.: Glòria Bordons

Sonet VIII

Garza Ganadera, Cattle Egret, Bubulcus ibis per Amado Demesa a Flickr
                                    Feliçment, jo soc una dona.

                                         M. AURÈLIA CAPMANY


Voldria ser pluja per tornar-me de vidre,
voldria ser de lluna per vestir-me de nit,
voldria ser de pedra per sentir-me en la terra
i tramuntana o boira per venir de molt lluny.

Voldria ser paraula per estimar el silenci,
voldria ser pollancre per poder abraçar el vent,
voldria ser gavina per no conèixer límits
i mirar-me les coses des dels ulls d'un infant.

Només soc una dona, per sort soc una dona,
i tot el que desitjo ho trobo dintre meu:
jo també soc de pluja, jo també soc de terra

i dono, com un arbre, un fruit no madurat;
soc com la nit, obscura, llunyana com un astre,
com un ocell que emigra, com un infant perdut.




Carme Guasch. Poesia completa, 2005

19 de novembre de 2017

Dorm princesa

Plouen poemes! / fotografia d'autoria desconeguda a https://serveiseducatius.xtec.cat/badalona/portada/novetat-plouen-poemes/

Dorm princesa dorm, non, non,
que la bruixa escombri el plor,
anirem on viu la son
amb la barca i la cançó.
Amb la rosa del roser
fem la vela del veler,
travessant el mar del drac
trobarem el cel calmat.
El sol s'ha menjat la nit
la princesa s'ha adormit,
tanca els ulls al seu joier,
les estrelles a recer.



Josep Casadesús, dins,

Ed.: Vanessa Amat, M. Carme Bernal i
Isabel Muntañá
Il.: Morad Abselam


Lluna de pau

Pleine lune per Philippe a Flickr
Lluna de pau, germana dels estels,
viatgera tranquil·la dels espais infinits,
tu que has obert la porta dels abismes,
mirall nocturn de la llum fosca del sol.

Lluna de pau, de la casa de cendres
enmig del cel, enmig de l'univers,
que saps parlar el llenguatge dels astres,
que fas el cant del silenci absolut.

Lluna de pau, coloma d'ales negres,
si et crido lluny, acudeixes a mi
enmig de l'ombra, amb les crineres blanques
a cavall sempre de la llum i del vent.

Lluna de pau, vestida d'oliveres,
en quart creixent, enmig dels tarongers,
la que es condorm a l'entrecuix de les dunes
i reneix a la platja, entre pins i xiprers.

Lluna de pau, aparta'ns de la ira,
de la desesperança, que no les trobem mai,
del desamor, de l'última venjança.
Lluna de pau, fes peu a casa nostra,
no ens abandonis mai.




Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge, 1998
Pr.: Biel Mesquida

Mireu...

Plum flowers per Fir0002 at the English language Wikipedia [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons
- Mireu aquells ocells en aquells arbres.
- Voleu dir aquells pardals, més enllà de les pruneres.



Joan Brossa. El dia a dia : 1988-1992, 2007
Pr.: Glòria Bordons

Un dolç món

Acacia dealbata (mimosa) per Miluz a Flickr
Si la mimosa em donés
una branqueta florida,
i perfum, el llessamí,
i un cel d'ulls, la margarida...
me'n faria un món tan dolç
que cap altre no en voldria:
sense punxes,
tot vellut,
tot aroma i alegria,
sense cap color violent
ni flors de figura altiva.




Joana Raspall. Olor de maduixa, 2016

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Laura Borràs




misteri

The fruits per Marina del Castell a Flickr

potser ara tot podria ser.
i potser tant seria
anar-se'n o restar
a l'aguait entre les ombres.
hi ha un jardí que amaga
sota les fulles daurades
l'humus profund on naix la vida.
hi ha una tardor que perdura
i el fruit que al fons espera
amaga la saba i la llavor
i en plenitud esclata.



Anna Montero. Teranyines, 2010

16 de novembre de 2017

Miro la tela en blanc

Miro la tela en blanc,
no hi ha punt més exacte al meu planeta:
per ell han envellit sextants i brúixoles,
rutes i llocs, les formes del relat
en llavis molt antics forçats a viure;
anemones i algues, la matèria
tantes tardes creada des del foc.
L'ofici de mirar-lo em sacrifica,
ocupo el seu present, m'acosto al mite



Susanna Rafart. Retrat en blanc, 2004
Pr.: Manuel Forcano

14 de novembre de 2017

SÓLLER-EXPRÉS

PuigMajor11 d'Antoni Sureda (Aquesta web) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons

Cada dia com una llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.

Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.

Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.

A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.



Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer, 1946. 2a ed.


12 de novembre de 2017

Ciutadans

Els ciutadans
també som paisatge
de la ciutat.

Vós, tu i jo
som un, som dos, som tres.
Som un poble, sabeu?



Gil Cabestany, dins,

Recull de poemes per a petits i grans, 1995


La Serra, I

Amb les lleus passes del record
Ara camino en la nit closa
Sota aquells roures sempre verds
Salvats d'un temps de glaç i boira.
Trec el branquell que reté el cant
I la font clara dringa sota
Dels marronyers mai desflorits
Mentre bereno a la seva ombra
Mel sumptuosa del passat
Que omple a vessar les llesques rosses.
Amb els ulls clucs veig el Boixar
On puja l'heura envaïdora
Amb braços foscos com l'oblit
Que escanyaria brancs i soques.
Després m'aturo al porxo blanc.
Aviat ja cauran les ombres,
Pugen suaus pel Sot del Forn,
Des del Serrat grills les invoquen.
Encara et puc dir adéu, amic
Montseny de clines amoroses.
La pollancreda de la font
Ara roman silenciosa.
Filen falenes de record
Un vol de seda somniosa
Camí de l'alba que vindrà
Amb molt lleugers passos de rosa.



M. Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic ..., 1990

11 de novembre de 2017

Viu cristall

Viu cristall

Mínima llum platejada
endins dels espills
netament viscuts
en àtoms brillants
d'ull pur i continu

Viu cristall

Moviment en el fons
de la mateixa transparència
ahir avui demà

Cristall obert i nítid
en els ulls ondulats del temps



De: Llibre de l'aigua

Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius, 1995
Mots preliminars: Basilio Losada
Tr.: Ramon Dachs

La neu cobreix el circ dels segles

Neu de Núria Ramoneda a Flickr
La neu cobreix el circ dels segles.
Els nans fa temps que es mengen les paraules
i els tigres van morir d'assalts ardents.
Només les fulles guarden foc
als bancs deserts.
Espero encara el braç del trapezista,
blanc de la pols de les victòries.
Cadmis i mangres han fos els seus velluts
però jo, tot i tenir els ulls tan plens de sorra,
i els ors circumstanciats de vespres vells,
camino en direcció a la vela,
assaboreixo pors sense fluències,
m'admira el cor obert de tant confeti.




Susanna Rafart. Retrat en blanc, 2004
Pr.: Manuel Forcano

70

Prenc el meu bastó i lentament faig el camí
fins a la cabana on vaig passar tants anys.
Les parets són mig caigudes i s'hi aixopluguen conills i guineus.
El pou vora el bosquet de bambú s'ha assecat,
i espesses teranyines tapen la finestra, on jo tant havia llegit
                                                                        a la llum de la lluna.


Els esglaons són envaïts de males herbes,
i en el fred glacial canta un grill solitari.
Deambulo per allà, incapaç d'apartar-me'n
mentre el sol es pon amb tristesa.



Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
Ed. i tr.: Natàlia Barenys

Sulzburg

Anemone per Leonora (Ellie) Enking a Flickr
Catifa d'anemones blanques
com un llençol brodat d'estels,
làpides cobertes de líquens
i heures, posen uniforme
a tants sentinelles de pedra.

L'estel de David a la porta,
cap amunt esglaons ens guien,
reviuen un temps on vosaltres
cercàveu argent a les mines
i era la vall un lloc de pau.

Una inscripció més recent
recorda les vides segades
per la intolerància i la por,
les pedres damunt de les tombes
són testimonis d'esperança:
Com còdols del riu de la vida
que acaba en un mateix delta.



Assumpció Forcada. Flora sapiens, 1993
Pr.: Francesc Parcerisas

La casa

J'imagine une rue
Casa escombrada,
casa endreçada.

Bon treball i bon semblant
fan anar la casa endavant.

La bona casa
la fan els veïns.


Dites populars catalanes, dins,


7 de novembre de 2017

L'altra porta

Estava tan distant de l'alba com del capvespre.
En un paratge de neu s'havien esborrat
tots els camins: si avançava em perdia,
si retrocedia em repetia. Però ara rai!
Un conflicte, en resoldre's, perd les seves
proporcions d'enigma.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988

5 de novembre de 2017

Mussol

Una vegada hi havia un mussol
que quan volava no feia soroll.
Des de la branca gruixuda d'un om
tot s'ho mirava amb uns ulls ben rodons.

Si no podia dir res a ningú,
es consolava llançant un bon «xut»
i els ocellets que dormien en pau
es despertaven amb un sobresalt.

Quan veia un rèptil o algun ratolí
que es passejaven en lloc de dormir,
obria les ales, baixava en picat
i en un batre d'ulls ja els havia caçat.



Núria Albó. M'ho ha dit el vent, 2009
Il.: Caterina Roca

A cada amic

Via Lliure a la República Catalana 11S2015 per Teresa Grau Ros a Flickr
 A cada amic, cisellador d'imatges
I caçador de mots, voldria dir-li:
- Fes-te llavis pel crit d'aquesta terra.
D'un a un els seus sons ara m'arriben
Com alts fills de la nit, diamants de l'insomni:
Fidelitat us serà demanada
I un cant rebel a tota defallença,
Car no hi ha sal per guardar les paraules
Sinó els llavis dels fills i els vostres versos.





Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,..., 1990


Poema a la durada

Fa temps que vull escriure sobre la durada,
no un assaig, ni una escena, ni una història:
la durada reclama un poema.
Em vull preguntar amb un poema,
recordar amb un poema,
afirmar i preservar amb un poema
què és la durada.

He experimentat la durada més d'una vegada
a l'inici de la primavera a la Fontaine Sainte-Marie,
en el vent nocturn a la Porte d'Auteuil,
al sol d'estiu del Kras,
de matinada, tornant a casa després d'una unió.

Aquesta durada, què era?
Era un espai de temps?
Una cosa mesurable? Una certesa?
No, la durada era un sentiment,
el més fugisser de tots els sentiments,
sovint més fugaç que un instant,
imprevisible, ingovernable,
intangible, immesurable.
Amb la seva ajuda, però,
hauria pogut riure'm
de qualsevol adversari i desarmar-lo,
hauria canviat la idea
que sóc dolent
per la convicció:
«És bo!»,
i si hi hagués un Déu,
seria el seu fill durant el sentiment de durada.


(Fragment)


Peter Handke. Poema a la durada, 2015
Tr.: Marta Pera Cucurell

4 de novembre de 2017

Tardor

Girona des del Pont de Pedra per Teresa Grau Ros a Flickr

Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
ves mirant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les fulles
que cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol.


Narcís Comadira, dins,

Ed.: Maria Antònia Pujol, Tina Roig
Il.: Nöelle Granger