Cada dia com una llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.
Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.
Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.
A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.
Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer, 1946. 2a ed.
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
14 de novembre 2017
SÓLLER-EXPRÉS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada