Ara camino en la nit closa
Sota aquells roures sempre verds
Salvats d'un temps de glaç i boira.
Trec el branquell que reté el cant
I la font clara dringa sota
Dels marronyers mai desflorits
Mentre bereno a la seva ombra
Mel sumptuosa del passat
Que omple a vessar les llesques rosses.
Amb els ulls clucs veig el Boixar
On puja l'heura envaïdora
Amb braços foscos com l'oblit
Que escanyaria brancs i soques.
Després m'aturo al porxo blanc.
Aviat ja cauran les ombres,
Pugen suaus pel Sot del Forn,
Des del Serrat grills les invoquen.
Encara et puc dir adéu, amic
Montseny de clines amoroses.
La pollancreda de la font
Ara roman silenciosa.
Filen falenes de record
Un vol de seda somniosa
Camí de l'alba que vindrà
Amb molt lleugers passos de rosa.
M. Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic ... 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada