Els nans fa temps que es mengen les paraules
i els tigres van morir d'assalts ardents.
Només les fulles guarden foc
als bancs deserts.
Espero encara el braç del trapezista,
blanc de la pols de les victòries.
Cadmis i mangres han fos els seus velluts
però jo, tot i tenir els ulls tan plens de sorra,
i els ors circumstanciats de vespres vells,
camino en direcció a la vela,
assaboreixo pors sense fluències,
m'admira el cor obert de tant confeti.
Susanna Rafart. Retrat en blanc. 2004
Pròleg: Manuel Forcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada