Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.
El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.
Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yamdrok Tso (Llac). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yamdrok Tso (Llac). Mostrar tots els missatges
12 de juliol 2015
dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama
Etiquetes de comentaris:
Alay [Josep Lluís],
amor,
Dalai-lama,
Galuzzi [Luca],
lluna,
Marín [Núria 1963-],
poesia amorosa,
Tibet,
Yamdrok Tso (Llac)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)