Soc la magrana
dolça i amarga
que esclata
del magraner
que sobreviu
en aquell pati
de l'Espluga.
De: Després dels esbarzers. 2018
Meritxell Gené
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 793
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada