 |
Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor,
com l'assolellat silenci del matí damunt el segat
camp solitari.
Obra selecta de Tagore, 1975
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quadras [Maria de]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quadras [Maria de]. Mostrar tots els missatges
25 de setembre 2015
Sento
22 de setembre 2015
El dia
El dia de feina s'ha acabat.
Amaga el meu rostre en els teus braços, Mare!,
i deixa'm somniar.
Obra selecta de Tagore, 1975
Amaga el meu rostre en els teus braços, Mare!,
i deixa'm somniar.
Obra selecta de Tagore, 1975
Encén
Encén en el meu cor, al capvespre,
l'estrella del repòs, i deixa després
que la nit em parli d'amor.
Obra selecta de Tagore, 1975
l'estrella del repòs, i deixa després
que la nit em parli d'amor.
Obra selecta de Tagore, 1975
La cançó
La cançó sent l'infinit en l'aire; la pintura, en la terra;
però la poesia, en l'aire i en la terra.
Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i
música que vola.
Obra selecta de Tagore, 1975
però la poesia, en l'aire i en la terra.
Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i
música que vola.
Obra selecta de Tagore, 1975
El món
El món es treu la seva màscara de grandesa davant
d'aquell qui l'estima.
Esdevé petit com una cançó, com una besada de
l'eternitat.
Obra selecta de Tagore, 1975
d'aquell qui l'estima.
Esdevé petit com una cançó, com una besada de
l'eternitat.
Obra selecta de Tagore, 1975
06 d’agost 2012
La flor de champa
 |
| Si jo esdevenia, per joc, una flor de champa, i floria en una branca alta d'aquest arbre, i em batzegava, rient, en l'aire, i dansava sobre les fulles nou nades, em coneixeries tu, mare? Em cridaries: On ets, fill meu?, i jo riuria baixet, i romandria quiet, quiet. Quan treballaries, desclouria tímidament els meus pètals i et contemplaria. (Fragment) Obra selecta de Tagore, 1975 |
10 de juliol 2009
Núvols i onades
Mare, els qui viuen als núvols em criden:
"Juguem des que ens despertem fins que s'acaba el dia.
Juguem amb l'alba daurada, juguem amb la lluna d'argent!"
Jo pregunto: "I com podria pujar fins a vosaltres?"
Em responen: "Vine al terme de la terra,
aixeca les mans i seràs emmenat als núvols!"
"La mare m'espera a la llar", dic jo;
"Com puc venir i deixar-la?"
Aleshores ells somriuen i s'allunyen surant.
Però jo sé un joc més bonic que aquest, mare.
Jo seré el núvol i tu la lluna.
Et cobriré amb totes dues mans,
i la teulada de la nostra casa serà el cel blau..
Obra selecta de Tagore, 1975; Trad. Maria de Quadras
"Juguem des que ens despertem fins que s'acaba el dia.
Juguem amb l'alba daurada, juguem amb la lluna d'argent!"
Jo pregunto: "I com podria pujar fins a vosaltres?"
Em responen: "Vine al terme de la terra,
aixeca les mans i seràs emmenat als núvols!"
"La mare m'espera a la llar", dic jo;
"Com puc venir i deixar-la?"
Aleshores ells somriuen i s'allunyen surant.
Però jo sé un joc més bonic que aquest, mare.
Jo seré el núvol i tu la lluna.
Et cobriré amb totes dues mans,
i la teulada de la nostra casa serà el cel blau..
Obra selecta de Tagore, 1975; Trad. Maria de Quadras
Subscriure's a:
Missatges (Atom)