El cirerer se'ns ha mudat
vestit de lli:
aquest matí del mes de maig
vol donar el sí.
Les branques són com un punxó,
de blanc cobertes
fins a l'extrem d'un embolcall
de flors obertes.
Bufava el vent, queia la neu,
i ja era bell
però ara n'és més, amb la bellesa
a flor de pell.
A ple hivern el seu encant
era un miratge
de la vida, absent com l'ombra
del seu fullatge.
Ja no és cap figura ombriva,
cap aparença,
és tot bellesa, amor, vivesa
i recompensa.
Matí de noces, matí de sol,
la núvia espera
aquell espòs que li han promès
que era per a ella.
Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000
Traducció: Ferran Bach
|